//
esteu llegint...

Economia i treball

Fotuts i arrimats al marge

Així s’ha quedat el llaurador jubilat després de conèixer el cas dels jubilats de Xeraco. El camp valencià està ferit greu. La Ribera de mort. Gran part de la producció agrària de la nostra comarca està en mans de jubilats que mantenen productives milers de fanecades. Però quan els llauradors de tota la vida deixen de treballar les terres aquestes solen acabar abandonades, ja que si el nou propietari no pot dur-les ell mateix, difícilment li eixirà a compte donar-les a treballar. Si a això afegim que el llaurador jubilat difícilment pot subsistir dignament únicament amb la seua baixa pensió, entendrem per què es dóna aquest fenomen als nostres camps.

Per altra banda pensar que si obliguem els jubilats a no treballar els seus camps crearem llocs de treball és ingenu, perquè si, com està passant, aquests acaben abandonats no en creem, sinó que en destruïm. Un camp en producció no sols aporta riquesa al seu propietari, sinó també als collidors, als tractoristes, al personal del magatzem, als transportistes… Sovint n’aporta més a ells que al propietari.

Que un jubilat no puga rebre remuneració directa pel treball que fa no implica que com a propietari no tinga dret a ocupar-se dels seus camps, de la mateixa manera que un pintor jubilat pot pintar-se sa casa o un obrer fer una reforma en la de la seua filla. ¿Sancionarem també a un escriptor com José Luis Sampedro per haver produït les seues millors obres després de jubilat? ¿Jubilarem o sancionarem també el Rei per no haver abdicat després dels 65 o 70 anys?

La trista realitat és que el llaurador riberenc, vulga o no, ha de fer-se càrrec de les seues terres: No ho fa per afany de lucre. Ho fa tant per amor a elles, per a que no s’abandonen, com per la insuficient prestació de jubilació. No reconèixer açò i tirar per la via del mig és errar la qüestió.

L’entrada en vigor enguany de la llei 27/2011 ha obert la veda per a l’assetjament al camp valencià. Aquesta és una llei centralista que no té en compte la peculiaritat del camp valencià on el treballador del camp és, al mateix temps, el propietari. La realitat minifundista valenciana no ha estat contemplada, ja que s’ha pensat en grans extensions on un únic propietari té molts treballadors al seu càrrec. Si afegim que també afecta a qui tenint un altre treball es duu el seu propi camp conclourem que La Ribera pot estar ferida de mort, ja que si els ingressos anuals del treball són superiors a uns 9.000€, ni jubilats ni assalariats no agraris podran treballar les seues pròpies terres.

És inadminisible criminalitzar i perseguir al llaurador, i no sembla lògic que haja de ser la principal funció de la inspecció. No oblidem que l’Estat sí que cobra d’aquesta producció, ja que es declara per mòduls a la declaració. Treballe la terra un jubilat o no, la collita es declara, així que no estem parlant d’un treball submergit que defraude a Hisenda. Els defraudadors no es troben en el camp ni vestits amb un mono de treball, sinó en alguna oficina i amb corbata; i algun d’ells ocupant càrrecs polítics i institucionals.

Posar els llauradors jubilats en el punt de mira sols pot enfonsar més el camp del que està. Si hui en dia els jubilats deixaren de dur les seues terres, l’agricultura d’Algemesí i de tota La Ribera entraria en una crisi profunda, ja que tots els jornals que es mouen al voltant de la taronja es veurien dràsticament minvats. El llaurador jubilat no és ningú que haja de ser perseguit, sinó una persona digna d’admiració, ja que malgrat l’escassa rendibilitat de la seua feina i la inseguretat de l’activitat agrària continua fent-la per amor al seu ofici; i continua generant riquesa social.

(Article d’opinió publicat el 19-01-13 a la pàgina 15 de l’edició de La Ribera de LAS PROVINCIAS)

Discussion

2 Responses to “Fotuts i arrimats al marge”

  1. Gràcies José Ramón per participar i pels teus esforços i interés per treure endavant l’agricultura en Algemesí. Sé que ets una persona perfectament conscienciada no sols sobre el tema, sinó sobre les causes. El que passa és que és una qüestió que excedeix l’àmbit local, tot i que això no ens ha de dur a estar quiets, sinó a fer tot el que estiga al nostre abast. Tota pedra fa paret. Crec que Salvador és una persona que pot ajudar a encaminar l’agricultura en Algemesí, ell i gent que com tu té les coses clares.
    Tenim tots feina per endavant, però la primera és la que fa gent com tu o Salvador, fer-nos conscients del tema.
    Salutacions

    Posted by Josep | 22 January 2013, 15:39
  2. El que tu dius,ja fa anys que intente dir i fer entendre a la gent i als dirigents de l’entitat més important al respecte en Algemesí.De vegades seriosament i altres no tant el meu missatge sempre és el mateig i crec que la situació és molt més que critica, però no és un assumpte de massa importancia per a molts encara que jo personalment pense que ho és.A veure si Salvador pot fer algo més i portar a terme una llavor digna i seriossa.Jo per la meva part continuaré lluitant per la dignitat del llaurador.

    Posted by Jose r. Pous | 21 January 2013, 8:19

Post a Comment

Solve : *
9 + 22 =


Subscriu-te per correu

Adreça electrònica

Dreceres

Col·labora econòmicament
Web de Més Algemesí

Agenda

  • 20 gener: SANT SEBASTIÀ DE VILA. INDEPENDÈNCIA D'ALGEMESÍ
  • 20 gener 19:15h – 20:00h: Processó cívica Sant Sebastià
  • 20 gener 20:00h – 21:00h: Lliurament Guardons d'Honor
  • 6 setembre: Avantvespra Festa: NIT DEL RETORN
  • 6 setembre 22:15h – 7 setembre 00:00h: Concert Extraordinari Banda Simfònica d'Algemesí
  • 7 setembre: Vespra de la Festa
  • 7 setembre 18:30h – 19:30h: Vespres a la Mare de Déu. SCHOLA CANTORUM
  • 7 setembre 21:00h – 8 setembre 00:00h: PROCESSÓ DE LES PROMESES
  • 8 setembre: FESTA MARE DE DÉU DE LA SALUT D'ALGEMESÍ
  • 8 setembre 09:00h – 12:00h: PROCESSONETA DEL MATÍ

Obert i en xarxa

Josep Bermúdez a FacebookJosep Bermúdez a TwitterTuenti de Josep Bermúdez

Ajuda’ns econòmicament