//
esteu llegint...

Altres

Carmen, una gran persona-cometa

En aquest blog parle d’aspectes i qüestions polítiques, en el sentit més ample del terme, però de temes d’interés públic o general que giravolten sobre Algemesí. Tot i que sovint m’inspire en vivències personals no deixe que la meua vida personal entre ni ací ni en el comptes socials. Vull mantenir el més separades possibles eixes dues esferes, tot i que sempre estan intercomunicades. Tenia previst parlar-vos d’un altra cosa, però perdoneu si us faig partícips de l’admiració que sent per una persona d’Algemesí que hui ens ha deixat i a la que sempre duré en el cor. Sé que igual no pertoca parlar d’açò ací, que tal volta a molts de vosaltres no us diga res aquesta entrada, però jo necessite fer-la. Disculpeu el meu atreviment.

Un filòsof francès com és Deléuze, agafant una idea de Nietzsche, popularitzà un terme que a mi m’agrada molt: el de filòsof-cometa. Són aquells filòsofs que tarden segles en emergir en el panorama filosòfic, que com tots nosaltres, tenen una vida efímera, unes obres limitades, però que malgrat això brillen amb llum pròpia i deixen rastre en el seu pas per la filosofia. Són aquells filòsofs que quan apareixen il·luminen el panorama filosòfic, l’omplin de llum i vitalitat, i quan desapareixen ens deixen durant segles o mil·lennis una cua filosòfica que en molts casos arriba fins a nosaltres. Entre el gremi dels filòsofs és difícil arribar a un acord sobre a quins filòsofs hem de considerar filòsofs-cometa o sobre a quins hem de considerar filòsofs-mòmia (que seria el terme contrari). Jo tampoc ho tinc massa clar.

Però el que avui he descobert sobtadament, i que sí que tinc clar, és que he conegut una persona-cometa, una persona que hui inesperadament ens ha deixat, tot i que no del tot perquè l’estela del seu pas per aquest món ens acompanyarà eternament. M’estic referint a Carmen Ferrero, la mare del meu gran amic d’infantesa Vicent Nàcher. La vaig conèixer quan jo tenia 5 any i crec que des d’aquell moment ha deixat un rastre inesborrable al meu cor. Carmen era vitalitat pura, joia i optimisme en estat pur. Carmen “la blava” o la “peque” va nàixer en l’any 36, un mal any per a nàixer, però malgrat els negres temps que guaitaven estic quasi segur que només nàixer no plorà, sinó que se somrigué. Segurament no digué una “animalada” perquè encara no parlava, però pensar-la, la pensaria. Com si l’estiguera veient.

Carmen animava a tothom. La meua sogra em contava que era la més menuda de les xiques que anaven a cosir –“la peque”- però era que li donava color al grup. I quantes anècdotes no podran contar les agranadores de Sant Jaume d’ella! Estic segur que més d’una anava a agranar l’església sols per passar un ratet amb ella. Us podria contar moltes anècdotes de Carmen, a veure quina d’elles més increïble. Trobar-te amb ella pel carrer i parlar cinc minuts de qualsevol tema era una injecció d’optimisme i vitalisme que et durava mesos. Carmen nasqué, com us he dit, en un mal moment, però estic convençut que d’haver nascut en una altra època i circumstància haguérem gaudit al poble d’una gran lideressa. D’haver tingut oportunitat d’estudiar -i de no haver viscut en una societat que menyspreava el paper públic de les dones- estic segur que hagués arribat a Alcaldessa o més. Allà on anava es feia voler.

Quan aquest mati a les set m’he assabentat de la seua dolça mort un munt de records se m’han amuntonat a la ment. Quantes vegades m’ha donat Carmen de berenar! Quantes vesprades vaig passar al corral de sa casa del carrer del Ànecs amb el meu amic Vicent! Hui he tornat a experimentar un dolor de cor semblant al que vaig experimentar quan va faltar ma mare. He notat com un tros del meu passat es desprenia, però en realitat no estic trist, sinó content, content d’haver conegut a una persona especial, a una persona que els atzars de la vida haveren pogut fer que mai no ens creuara.Però afortunadament no ha estat així.

Fa més de quaranta anys que la vaig conèixer, fa més de quaranta anys que un cometa passà pel cel de la meua vida i hui ha acabat de passar, però l’estela que ha deixat en mi durarà una eternitat. No tots els dies es coneix una persona-cometa i jo vaig tenir la sort de conèixer-ne una en la meua infantesa.

Voldria poder-te escriure uns sentit versos, però jo no sé, no tinc la gràcia del teu fill, sóc més prosaic i únicament puc dir-te: Gràcies Carmen per haver-te creuat en la vida de tots nosaltres, gràcies per Vicent i Pilar als qui tant estime. Gràcies per l’exemple que ens has donat. I gràcies per haver compartit la teua vida amb Vicente a qui tan feliç has fet.

Quan aquest estiu de nit, alce la mirada al cel i veja passar un estel fugaç estic segur que seràs tu que em saludes.

Fins sempre, Carmen.

 

Discussion

4 Responses to “Carmen, una gran persona-cometa”

  1. De pura casualitat que llegint-te m’he assabentat de la mort de la mare de Vicent, Carme Ferrero. Vagen per endavant les meues condolències més sinceres per als fills i per a tots els qui l’estimàvem!!

    Posted by Nopleguem Clat | 4 August 2013, 23:30
  2. Carmen, efectivament, és la representant de tota una generació de mares que posaren al mal temps molt bona cara, ella especialment bona. El merit d’eixa generació dels xiquets i xiquetes que viviren la guerra i haveren d’afrontar la trista i pobra Espanya de postguerra és haver-nos criat en eixes condicions i haver-nos fet persones. El cel està ple de moltes mares i pares cometes com els nostres. In memoriam de tots ells i elles.

    Posted by Josep | 22 July 2013, 21:40
  3. Al meu parer, el major elogi que hom pot atribuir a una persona és dir d’ella que li recorda a sa mare.
    Potser Carmen fou una mica mare de tots els qui tinguérem la sort de conéixer-la.
    Vicent ha sabut retre reconeixement a les mares de la “nostra” postguerra riberenca en els seus poemes. Elles sí que mereixen tots els guardons. Elles, que feien malabarismes per traure endavant llurs famílies en uns temps tan durs (que riu-te tu de l’actual crisi), amb una capacitat de treball i sacrifici exemplar i, a més a més -com en el cas de Carme-, encomanant una vitalitat i un optimisme tal que espere mantindre al meu cor per sempre.

    Com tu, Josep, dir d’ella que he sentit el pesar de trobar-me una mica orfe pel goig d’haver-me’n sentit una mica fill.

    Posted by Ximo | 18 July 2013, 19:39
  4. Sempre ens quedarà l’estima vital i enlluernadora de Carmen Ferrero. In memoriam.

    Posted by Pepe Manuel | 9 July 2013, 13:45

Post a Comment

Solve : *
29 + 8 =


Subscriu-te per correu

Adreça electrònica

Dreceres

Col·labora econòmicament
Web de Més Algemesí

Agenda

  • 20 gener: SANT SEBASTIÀ DE VILA. INDEPENDÈNCIA D'ALGEMESÍ
  • 20 gener 19:15h – 20:00h: Processó cívica Sant Sebastià
  • 20 gener 20:00h – 21:00h: Lliurament Guardons d'Honor
  • 6 setembre: Avantvespra Festa: NIT DEL RETORN
  • 6 setembre 22:15h – 7 setembre 00:00h: Concert Extraordinari Banda Simfònica d'Algemesí
  • 7 setembre: Vespra de la Festa
  • 7 setembre 18:30h – 19:30h: Vespres a la Mare de Déu. SCHOLA CANTORUM
  • 7 setembre 21:00h – 8 setembre 00:00h: PROCESSÓ DE LES PROMESES
  • 8 setembre: FESTA MARE DE DÉU DE LA SALUT D'ALGEMESÍ
  • 8 setembre 09:00h – 12:00h: PROCESSONETA DEL MATÍ

Obert i en xarxa

Josep Bermúdez a FacebookJosep Bermúdez a TwitterTuenti de Josep Bermúdez

Ajuda’ns econòmicament