//
esteu llegint...

Cultura i festes

La política de la Festa

Ja sé que tothom es va tirar damunt meu per posar aquestes dues paraules juntes, però qui es pense que la Festa es pot desvincular de la política està molt equivocat. O possiblement no utilitza adequadament el terme política. No he titulat l’entrada “Festa i política”, sinó la política de la Festa, que es molt diferent. Es fa política econòmica, política esportiva, política educativa, política social, política cultural i per tant també es fa política de la Festa. És impossible que no es faça. Una cosa és l’ús partidista de la Festa –del que no m’interessa gens parlar- i un altra cosa la política de la Festa. Des de fa anys es prengué una decisió política i fou potenciar les festes de la Mare de Déu de la Salut a nivell internacional declarant-les BIC, Meravella Valenciana i finalment Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Això és fer política cultural, política de la Festa, que no política partidista. L’Ajuntament i el Patronat, amb tots els consensos i diàlegs possibles, decidí anar per ahí, i això és una decisió política. Que tot els partits estigueren d’acord, o que tots els implicats (església, festers, balls…) estigueren d’acord i no hi hagués polèmica no vol dir que no fóra una decisió política. És evident que sí.

Igual que retransmetre ahir les processons. Ahir vaig veure una demostració de com els algemesinencs i algemesinenques que formen part de la Festa –els que ballen, els que l’organitzen, els que la veuen…- estaven orgullosos de mostrar a eixe trosset de al humanitat que és el País Valencià el tresor que tan zelosament hem guardat durant anys. Algemesí ahir ofrenà a la resta de valencians i valencianes, no noves glòries, sinó velles però renovades i vitals tradicions, que és encara millor. I això, gràcies a Canal 9, que ha tardat quasi vint-i-quatre anys en fer la funció que li pertocava. La televisió valenciana, ja retransmeté fa molts anys una processó de la Mare de Déu quan el segon canal, el Punt Dos estava en proves o acabava de començar. No ho recorde exactament. Però res comparable amb el d’ahir. Per raons òbvies no he vist quasi la retransmissió –no es pot repicar i anar a missa- però tothom d’Algemesí i de fora m’ha parlat meravelles. Per què en vint-i-quatre anys d’existència de la nostra televisió no s’havia fet res semblant? Per a que la volíem? La retransmissió de la nostra Festa deuria haver estat un clàssic de Canal 9, com Ben-Hur ho era de la Setmana Santa. M’ha agradat molt la reflexió que sobre aquesta qüestió fa Zequi Castellano a El Punt Avui. Que Canal 9 no retransmitís mai la processó és, evidentment, el resultat d’una decisió política i d’una determinada concepció política dels mitjans de comunicació. Que ara sí ho haja fet és, també fruït d’altra decisió política, no ens enganyem. Els algemesinencs i algemesinenques deuríem demanar responsabilitats a molts polítics autonòmics per açò.

Però les decisions polítiques no les prenem únicament els polítics. Els propis ball decideixen també la seua política cultural, obrint més o menys els balls a nous membres, a la igualtat de gènere, a la puresa estilística, a la innovació. Tot això és política cultura, que és una part de la política. La política cultural de la Festa, com no podia ser d’altra manera, està en continua evolució. Si no fos així no estaríem on estem. Enguany hem celebrat eixos significatius 40 anys de la recuperació de la Muixeranga. Si en aquell moments, polítics i no polítics, no hagueren pres la decisió de recuperar la Muixeranga i, estirant d’eixa corda, de tota la Festa, ahir Canal 9 hagués estat fent al seua programació habitual. Allò va ser un venturós punt d’inflexió que ha transformat la Festa. Jo encara sóc relativament jove, però la Festa que veia quan tenia 15 anys és prou diferent a la de ara. Ha evolucionat i millorat en moltes coses, i eixa evolució ha de continuar.

Ara al meu entendre crec que queden moltes decisions sobre política cultural a fer. La Festa no sols són els balls i altres participats. La Festa és també l’entorn històric, els carrers i la seua ornamentació. Una reflexió d’un arquitecte local ens avisa d’una qüestió que clama al cel, que nosaltres ja plantejàrem en plenari, i que com sempre, passaren d’ella: el problema de l’entorn urbanístic als carrers de volta i especialment al carrer Berca. Ahir, quan eixirem de l’Ajuntament per anar a la Capella amb els nostres convidats vaig passar vergonya només girar l’Ajuntament: el wàter portàtil, tres solars a la dreta, un a l’esquerre… No menys cridaner resulta l’estretament de la processó al carrer Nou del Convent pels contenidor soterrats, passar pel costat de la tela que tapa la paret del Patronat o ja, per rematar, les llumenetes nadalenques que jo tenia l’esperança que algú amb sentit comú les llevara. No s’ho podeu imagir l’estampa que era veure per darrere la Mare de Deú passant a dos pams de les llumenetes pel C/ Berca. Una festa barroca amb il·luminació nadalenca! El no va més. L’any passat L’Ullal Cultural demanava “Vestir el poble per a la Festa” posant cobertors  –jo enguany diria que hi havia més- i ací algú posant llumenetes. Almenys han vestit les tanques de la plaça, cosa que calia.

Cal tenir cura de tot això, perquè són decisions polítiques. Jo no sé qui ha decidit, per exemple posar les llumenetes si l’Ajuntament, el Patronat o els Festers, però siga qui siga això era una decisió de política cultural, la prenga  o no un polític, una decisió que caldria haver meditat més. Igualment cal fer ja alguna cosa amb la imatge que donem al visitant amb el carrer Berca.

Hem de fer més política de la Festa. La declaració de Patrimoni no és final de res sinó el principi de tot, queden moltes coses a pensar. Encara no sabem ben bé que anem a oferir al visitant per a que puga veure la Festa amb condicions. Tot estem molt contents de la retransmissió d’ahir però aquesta farà un efecte de reclami no sé si acabem d’estar preparats en molt temes. La Festa s’autoorganitza. Només cal que toquen les campanes en el dia i hora que pertoca i ja va tot a una, però al seu voltant hi ha moltes coses encara a fer, i moltes coses de les que tenir cura. Jo he posat ací algunes, però de segur que vosaltres en teniu més.

Discussion

One Response to “La política de la Festa”

  1. Encara que he tardat en llegir-ho, estic completament d’acord amb les qüestions que planteges i que caldria resoldre satisfactòriament: Pel bé de la Festa, cal estar sempre a l’aguait i vetllar per la seua dignitat i bellesa.

    Posted by Llorenç | 16 September 2013, 17:19

Post a Comment

Solve : *
20 + 14 =


Subscriu-te per correu

Adreça electrònica

Dreceres

Col·labora econòmicament
Web de Més Algemesí

Agenda

  • 20 gener: SANT SEBASTIÀ DE VILA. INDEPENDÈNCIA D'ALGEMESÍ
  • 20 gener 19:15h – 20:00h: Processó cívica Sant Sebastià
  • 20 gener 20:00h – 21:00h: Lliurament Guardons d'Honor
  • 6 setembre: Avantvespra Festa: NIT DEL RETORN
  • 6 setembre 22:15h – 7 setembre 00:00h: Concert Extraordinari Banda Simfònica d'Algemesí
  • 7 setembre: Vespra de la Festa
  • 7 setembre 18:30h – 19:30h: Vespres a la Mare de Déu. SCHOLA CANTORUM
  • 7 setembre 21:00h – 8 setembre 00:00h: PROCESSÓ DE LES PROMESES
  • 8 setembre: FESTA MARE DE DÉU DE LA SALUT D'ALGEMESÍ
  • 8 setembre 09:00h – 12:00h: PROCESSONETA DEL MATÍ

Obert i en xarxa

Josep Bermúdez a FacebookJosep Bermúdez a TwitterTuenti de Josep Bermúdez

Ajuda’ns econòmicament