//
esteu llegint...

Ajuntament

Ens deixa un altre gran, Pepe Mora

Autor Ximo Rosell Niclòs

Autor Ximo Rosell Niclòs

Ens quedem orfes. Fa una estona la colpidora notícia de la mort de Pepe Mora m’ha fet experimentar eixe sentiment. Ens deixa un dels que ha fet possible l’Algemesí que tenim, un dels que sempre ha estat al peu del canó.

Era un gran home. I si la corpulència del seu cos així ho deixava palés, aquesta era insignificant en relació a la de la seua ànima. Era un gran home d’Algemesí, un home bo, un gran prohom. Fou un dels primers algemesinencs compromés en transformar el seu poble quan retornà la democràcia a les nostres institucions. Juntament amb altres homes i dones grans com Ximo Vidal, Lola Barberà o el difunt Eduard Sarrió -que ho maquinà tot en l’ombra – configurà la columna vertebral d’IPA, essent un dels puntals importants que tingué Joan Girbés en el seu primer manament.

No us puc aportar detalls sobre aquella època i les seues contribucions. Això li ho tindreu que preguntar al qui més sap, a Lluís Escartí que espere que aviat li dedique una merescuda ressenya al Berca. Però simplement dir-vos que persones així deurien tindre prohibit morir-se.

Pepe Mora -Josep Girbes al document d’Identitat- fou un home que estimava la terra d’Algemesí; i als que la trepitgem. En primer lloc l’estimava perquè era llaurador, i quin llaurador no l’estima? Però qui estima autènticament la terra estima als que l’habiten; i ell estimava la cultura valenciana. Des del punt de vista intel·lectual fou un autodidacta, una autodidacta davant el qual una persona com jo només podia llevar-se el barret. Jo us vaig a contar dues “anècdotes” la primera no sé si és certa. De la segona done testimoni.

Vaig llegir farà més de vint anys un article d’opinió en el Levante d’un il·lustre català que es desfeia en elogis sobre la seua visita a Algemesí i relatava que el nostre poble era un poble de persones cultes. Segons jo recorde parlava del lletraferit apotecari -Joaquim Pérez- i d’un culte llaurador que tenia una gran biblioteca, melòman que gaudia amb la música i que no dubtava en agafar un avió per anar a escoltar música clàssica a Londres. Eixe era, suposadament, Pepe. Mai he sabut si això és cert o no, però em va impactar.

Uns anys després aquest erudit llaurador assistí -juntament amb el seu amic Vicent Sanchis- a un seminari sobre Zubiri impartit pels catedràtics Manuel Jiménez i Mercedes Torrevejano a la Universitat de València. No sols el seguia i mostrava interés i coneixement, sinó que aconseguí que la part més important del seminari la férem a Algemesí, en la casa que tenia al carrer Germanies. Allí organitzàrem unes quantes paelles filosòfiques que duraven fins la nit. El seu interés per la cultura mai no decaigué. Fins aquest hivern Pepe assistia en cadira de rodes als actes culturals que podia. La cultura li corria per les venes. De fet fins als últims temps en que ja problemes visuals li impediren llegir estigué llegint llibres de tot tipus, i en alguna ocasió vaig passar per sa casa per a comentar algun llibre de filosofia que estava llegint. No es d’estranyar que Ximo Rosell fotografiara a Pepe amb un llibre en la mà.

Pepe, i la seua generació, ha estat tot un referent per a mi. Gràcies a gent com ell la mediocritat atordidora i retrògrada del nacionalcatolicisme es va esvair a Algemesí. És tot un miracle, i un privilegi per a nosaltres com a poble, que a les acaballes d’eixa primera etapa del franquisme -l’ombra del qual encara ens arriba- gent com ell estiguera ahí formada i preparada per a transformar eixe Algemesí que volia despertar de quaranta anys de malson i endarreriment. Els que avui fem política des d’opcions valencianistes i progressistes la fem perquè ell i altres iguals de preparats ens obriren el camí. De fet l’urbanisme d’Algemesí li deu molt a la seua figura. Ell fou el primer regidor d’urbanisme de la nova etapa democràtica i tingué que parar els peus a més d’un constructor sense escrúpols que, entrenat en la voràgine de ciment que estava acabant amb Algemesí, considerava que tota casa antiga d’Algemesí era un solar que estava esperant a que li construïren sis o deu altures sobre.

Amb cor encongit no puc més que transmetre els meus condols a la seua família i dir en veu alta: Gràcies Pepe, continuarem la teua tasca.

Discussion

3 Responses to “Ens deixa un altre gran, Pepe Mora”

  1. Un home bo, treballador del camp, ciutadà d’Algemesi, valencià cult i crític, polític, creient compromès i mariste.

    Posted by Joaquim Navarro i Castell | 13 May 2017, 0:56
    • Pepe Mora era un home bo, honrat, un treballador del camp, ciutadà d’Algemesi, valencià cult i crític, polític, creient compromès i mariste.

      Posted by Joaquim Navarro i Castell | 13 May 2017, 0:59
  2. Gràcies Josep. Precioses paraules sobre un magnífic ser humà.

    Posted by Ximo Rosell fill | 12 May 2017, 20:05

Post a Comment

Solve : *
3 + 4 =


Subscriu-te per correu

Adreça electrònica

Dreceres

Col·labora econòmicament
Web de Més Algemesí

Agenda

  • 6 setembre: Avantvespra Festa: NIT DEL RETORN
  • 6 setembre 23:15h – 7 setembre 01:00h: Concert Extraordinari Banda Simfònica d'Algemesí
  • 7 setembre: Vespra de la Festa
  • 7 setembre 19:30h – 20:30h: Vespres a la Mare de Déu. SCHOLA CANTORUM
  • 7 setembre 22:00h – 8 setembre 01:00h: PROCESSÓ DE LES PROMESES
  • 8 setembre: FESTA MARE DE DÉU DE LA SALUT D'ALGEMESÍ
  • 8 setembre 10:00h – 13:00h: PROCESSONETA DEL MATÍ
  • 8 setembre 19:30h – 9 setembre 03:30h: PROCESSÓ DE LA VOLTA GENERAL
  • 20 gener: SANT SEBASTIÀ DE VILA. INDEPENDÈNCIA D'ALGEMESÍ
  • 20 gener 20:15h – 21:00h: Processó cívica Sant Sebastià

Obert i en xarxa

Josep Bermúdez a FacebookJosep Bermúdez a TwitterTuenti de Josep Bermúdez

Ajuda’ns econòmicament