//
esteu llegint...

Ajuntament

Qui fa a Algemesí política espectacle?

O és que va veure políticament rentable mostrar-se com a víctima, tot i sacrificar als peons?… Marta i sols ella tenia la clau per no deixar-la caure. Però la deixà caure.

Al plenari de juny fins a quatre persones del públic feren ús de la paraula per parlar del tema de les hores extres, de la policia o de la retirada d’alliberaments, temes debatuts durant el plenari. Les quatre mostraren la seua discrepància envers el que Més Algemesí havia defés al plenari. Algun problema? Cap. Exerciren el dret a expressar-se i a discrepar. En cap moment l’alcaldessa els va tallar per parlar d’un tema ja debatut. Els ciutadans tenen dret a dir-nos què pensen. Calia deixar-los parlar. Faltaria més!

Al següent plenari, el de juliol, després d’un final novament intens amb actuació melodramàtica de la regidora desalliberada, rèplica meua i contrarèplica de l’alcaldessa toca el torn del públic. I què diu l’alcaldessa? Un advertiment autoritari in-audit –jo no l’havia escoltat mai-: no es pot preguntar sobre res debatut durant el plenari. I això? Simplement li interessava que la seua actuació, que la seua “política espectacle”, fóra qui tancara el plenari. La pregunta que realitza la primera persona per saber la nostra opinió sobre la intervenció de l’alcaldessa queda sense resposta perquè, com lideressa de república bananera, dóna la paraula al segon intervinent. Aquest li fa una pregunta a ella i, oh sorpresa!, aquesta li explica detalladament un dels punts parlats durant el plenari. Ah carai! Ara sí que li interessava, i ara sí que es podia parlar d’un tema parlat. I clar, com que havia quedat en evidència no tingué més remei que concedir-me finalment la paraula.

Eixe kafkià final de plenari mostra perfectament com, qui el condueix, no està a l’altura del càrrec que ostenta. És inadmissible utilitzar en benefici propi el reglament municipal. Si al final algú quedà en evidència fou ella, no nosaltres. Per això em crida l’atenció que ens acusés de fer “política espectacle” quan, qui desenvolupà magistralment un espectacle perfectament orquestrat, fou l’equip de govern. La funció d’ahir arrencava amb una intervenció victimista de la regidora de Serveis Socials, digna de l’escola superior d’art dramàtic, que esdevingué una dramatització radiofònica amb veutes incloses. El remat del melodrama li pertocava a l’alcaldessa. Tant una com l’altra es basaven en mostrar a l’afectada com a víctima d’un xantatge polític i en mostrar-nos com als dolents de la pel·lícula per haver deixat a tres regidors sense jornal; i en insistir que la mesura era desproporcionada en relació al que passà. He de dir que la posada en escena fou ben executada, que totes dues actrius prometen com a això, com a actrius, però que a un ajuntament es va a desenvolupar un programa polític. I això no ho estan fent bé.

Plantejar la qüestió en el context d’una rabiola o en el context personal és no saber quin terreny es xafa. Els alliberaments polítics no serveixen per arreglar el futur laboral a ningú sinó per a gestionar eficaçment els recursos públics. I en el cas dels tres afectats molt de pit no poden treure de la seua gestió. Alguns perquè han passat poques hores xafant l’ajuntament i impulsant políticament projectes nous. En ocupació es continua fent el mateix i a més amb menys treballadores perquè acomiadaren improcedentment a dues. L’àrea econòmica va tècnicament a soles i els projectes de pressupostos per a 2016 i 2017 que ens presentaren foren políticament fluixos, continuistes i amb inversions inexistents o disgregades. I en Serveis Socials qui ocupa el càrrec polític no pot convertir-se, com ha passat, en una mena de pseudoassistenta. El polític té una funció i el tècnic altra. I eixos papers no es poden confondre tal i com fins ara s’ha fet. No hem castigat a ningú per cap opinió, hem actuat en conseqüència als fets i dits de tot el que va de legislatura.

Que fa un mes, dintre d’un got ran a varals, caigués la darrera gota que el fes vessar és secundari. Podria haver passat un mes abans o un després. Punts del pacte com el 4, 8, 12,18, 21, 23, 24, 25, 26, 28, 34, 36, 40, 53,57, 69, 74, 80, 85, 96, 108 o 115, o han estats votats en contra o simplement s’ha passat d’executar-los i desenvolupar-los en el que duguem de legislatura. Si a més és sistemàticament la mateix persona qui s’entesta en no respectar els punts que afecten a la seua regidoria el final està cantat. Plantejar-ho, com es féu dijous, com un càstig, un xantatge o una qüestió d’ego és buscar el victimisme i voler espolsar-se les puces, és fer política espectacle.

Que a una espavilada alcaldessa li pillara fora de joc la jugada tàctica del plenari passat no té explicació. I més quan en dues ocasions pogué evitar-ho i no ho féu. O és que va veure políticament rentable mostrar-se com a víctima, tot i sacrificar als peons? Cada cop tinc més la sensació que a la regidora socialista en qüestió la deixaren caure el seus perquè els interessava explotar aquesta situació. Si tan clar tenia l’alcadessa que el “càstig era desproporcionat” tenia un senzill mecanisme per “evitar-lo”. Ningú exigí a ningú ni demanar disculpes ni humiliar-se. Sols demanàrem una ratificació pública d’un compromís anterior, compromís que no volgueren fer. Marta i sols ella tenia la clau per no deixar-la caure. Però la deixà caure. Potser li semblà rentable, però això no servirà per encara adequadament la segona part de la legislatura.

L’equip de govern pot dedicar-se, el que resta de legislatura, a llepar-se les ferides. O pot prendre aquesta situació com un revulsiu per a canviar de rumb. Pot ser, en definitiva, actiu o reactiu. Per ara, i la teatralització i utilització de la part institucional així ho mostren, ha estat reactiu. És hora que passe a ser actiu, és hora que siguen  un equip i de govern i deixen de ser dos subequips al govern. Presentar Més Algemesí com l’origen de tots els mals és una opció; per ara l’escollida. Però existeixen altres solucions actives, com alliberar a Pere que per dues voltes ens ho ha demanat, que poden explorar. Nosaltres posàrem un punt i a part, però no un punt i final. Que considerem que aquests regidors no han d’estar alliberats per no haver estat eficaços no vol dir que, respectant les condicions que ells establiren al principi de la legislatura, no puguem aprovar altres alliberaments. Tot és que ho plantegen.

Discussion

3 Responses to “Qui fa a Algemesí política espectacle?”

  1. No mires sols la intervenció d’ella, que evidentment seleciona, mira també la meua anterior en resposta a Ana i el que va després, que és quan intenta no donar-nos la paraula.
    I mira també el final del plenari com el talla abruptament perquè no li interessa.
    És un tema amb molts matisos clar.

    Posted by Josep | 2 August 2017, 16:24
  2. Ací baix està el link a la intervenció de l’alcaldessa a la que fa referencia el text. L’he vista tota, i, sincerament, ja no sé que pensar, la veritat.
    https://youtu.be/GuHJFm9wZQA

    Posted by Jordi | 2 August 2017, 16:03

Post a Comment

Solve : *
7 + 24 =


Subscriu-te per correu

Adreça electrònica

Dreceres

Col·labora econòmicament
Web de Més Algemesí

Agenda

  • 20 gener: SANT SEBASTIÀ DE VILA. INDEPENDÈNCIA D'ALGEMESÍ
  • 20 gener 19:15h – 20:00h: Processó cívica Sant Sebastià
  • 20 gener 20:00h – 21:00h: Lliurament Guardons d'Honor
  • 6 setembre: Avantvespra Festa: NIT DEL RETORN
  • 6 setembre 22:15h – 7 setembre 00:00h: Concert Extraordinari Banda Simfònica d'Algemesí
  • 7 setembre: Vespra de la Festa
  • 7 setembre 18:30h – 19:30h: Vespres a la Mare de Déu. SCHOLA CANTORUM
  • 7 setembre 21:00h – 8 setembre 00:00h: PROCESSÓ DE LES PROMESES
  • 8 setembre: FESTA MARE DE DÉU DE LA SALUT D'ALGEMESÍ
  • 8 setembre 09:00h – 12:00h: PROCESSONETA DEL MATÍ

Obert i en xarxa

Josep Bermúdez a FacebookJosep Bermúdez a TwitterTuenti de Josep Bermúdez

Ajuda’ns econòmicament