//
esteu llegint...

Medi ambient i ecologia

La recollida del fem: dos pobles, dos polítiques.

Dos municipis de similars característiques: Carcaixent i Algemesí. Dos governs municipals del mateix signe. Però dues polítiques de recollida de fem diametralment oposades. En política moltes qüestions no depenen del partit que governa, sinó de que les persones que estan al front tinguen les coses clares. En Carcaixent el govern municipal ha apostat pel model de recollida de fem que s’aproxima al que nosaltres proposarem en la primera xerrada que férem, en la xerrada Què fem amb el fem?. En aquesta xerrada –teniu tota la informació sobre ella en aquesta pàgina de MÉS ALGEMESÍ  – nosaltres apostàrem per un model de recollida selectiva porta a porta, un model que s’aplica amb molt d’èxit en moltes ciutats tant europees com de l’Estat Espanyol. El model que  explicàrem i proposàrem no és exactament el que  s’ha aplicat a Carcaixent, però no obstant això, el model de recollida carcaixentí podria ser un pas cap al que nosaltres proposem. Ho dic perquè en la versió impresa del LEVANTE-EMV  (edició la Ribera) del dissabte (12-02-2010) venia un article sobre l’èxit d’aquest model (teniu un xicotet resum en l’edició digital).

En Carcaixent –i els que duguem als nostres fills i filles al conservatori segurament ho hem vist- han eliminat els contenidors de fem i crec que tots el de reciclatge (paper, cartró, vidre) Cada dia, per la nit col·loquen cada pocs metres xicotets contenidors de llevar i posar dels mes xicotets (el de dues rodes i 240l de volum). Si tots els dies posen el de fem  i depenent del dia posen també un de reciclatge d’envasos, o de paper i cartró o de vidre. El ben cert és que segons s’indica a la noticia s’ha reduït en un 10% el pes de la bossa de fem, del fem que va a Guadassuar –és a dir que enguany pagaran menys al Consorci– i han augmentat un 45%  la recollida d’envasos i un 35% la del paper i cartró. I no és l’únic lloc on es fa. Oviedo, Badajoz, Plasencia, Castelló, Castro Urdiales… són algunes de les ciutats on s’aplica. En totes aquestes poblacions s’ha valorat molt satisfactòriament el sistema, ja que evita el inconvenient que pateixen els veïns que tenen els contenidors davant –males olors, possibles incendis…- i, com indica el regidor de Carcaixent, s’han guanyat llocs d’aparcament.

Òbviament aquest sistema també tindrà problemes, però crec que són molts menys que els que actualment patim a Algemesí. En el nostre poble, i sense que jo sàpiga dur-ho en programa electoral, s’ha canviat el model de recollida, sense consultar-ho a la gent, i sense cap tipus de debat. Simplement perquè sí. En l’actualitat tenim carrer on es recull porta a porta, altres on hi ha contenidors de fem tot el dia, tenim contenidor de reciclatge de superfície i contenidors de reciclatge i fem soterrats. Serà que en la varietat està el gust. A Algemesí no hi ha un model clar de recollida de fem, ja que si no recorde mal es començà posant i llevant contenidor ens algunes parts del poble i en l’actualitat s’han deixat fixes ja en molts carrers.

És més ni tenim un model de recollida definit ni s’ha informat a la gent al respecte. Sols cal donar una volta per Algemesí per veure el típic contenidor de fem ubicat allà on sembla. Tot això sense entrar a valorar per què hem començat a utilitzar un model de contenidor que València i Alzira ja fa temps que han descartat. Els contenidor verds de fem d’alguns carrer pareixen andes de processó, anant d’una part a altra, moguda pel fervor d’algun veí que no el desitja a la porta. Per una altra banda i de manera il·lògica no hi ha un horari establert per dipositar el fem. Avui mateix he vist una persona que a les onze del matí anava amb una bossa de fem cap a algun contenidor –el mateix passa amb els soterrats-. A molts veïns i veïnes insolidaris se’la ha aparegut la Mare de Déu al descobrir que poden tirar el fem quan vulguen, ja que tant li fa les molèsties que puga patir altre veí aguantant el fem 24 o 48 hores davant de sa casa. És més en una ocasió, passant amb el cotxe, vaig veure tirar un cabàs de “rípio” al contenidor de fem.

Dissortadament aquest canvi de model s’ha fet sense plantejar-lo, sense consultar, sense informar. Simplement s’ha fet perquè si i prou, d’esquenes als ciutadans. I el pitjor de tot és que no arribe a entendre per què s’ha fet!. No crec que ara tinguem un millor servei. No entenc a qui beneficia aquest canvi –tal volta saber açò ens donaria la clau- però sé a qui perjudica. Crec que d’entrada als veïns que ara han de patir un contenidor davant la porta de sa casa i possiblement en general a tots, ja que, a diferència de Carcaixent, no crec que Algemesí reduisca un 10% el volum del fem.

La proposta de MÉS ALGEMESÍ serà la de començar per adoptar un model similar al de Carcaixent, que serviria de pont cap al model de recollida selectiva porta a porta, i la de treballar per eliminar els contenidors exteriors –no els soterrats-  al carrer, tant els de fem com els de reciclatge. D’aquesta manera estic segur que, igual que ha passat allí, també ací eixiríem guanyant. Òbviament abans obriríem un temps de reflexió i debat sobre aquesta qüestió, tal i com es deuria haver fet. El ciutadans no sols estem per acatar les decisions del governants, sinó també per a ser preguntats i escoltats. I no sols cada quatre anys!

Discussion

2 Responses to “La recollida del fem: dos pobles, dos polítiques.”

  1. Hi ha que mirar més enllà. Perquè jo pense que cal una governació a nivell metropolita o comarcal(així farem polítiques conjuntes i a més a més és molt important saber gestionar els residus que s’han generat en una ciutat).

    Exemples Experiències de cooperació en l’àrea metropolitana

    Associació Regional de Stuttgart: És el cas més conegut de gobernança metropolitana. Aquesta associació alemanya es va fundar en 1994, i representa a 179 municipis. Les principals responsabilitats són la distribució del territori, de la xarxa de transports i del desenvolupament econòmic. L’associació de Stuttgart es finança amb contribucions municipals (54%) i transferències del govern estatal (46%)

    Comunitats urbanes de Lyon i de la Metrópoli de Lille: Es tracta de dos projectes francesos creats en la dècada dels seixanta. Ambdós estan composats per un gran nombre de municipis, 57 i 85 respectivament, encara que la Comunitat Urbana de Lyon agrupa més habitants que la Metrópoli de Lille. Les competències principals que arrepleguen aquests governs metropolitans fan referència a la planificació urbana i a la gestió de serveis públics.

    Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: És el projecte de més transcendència al nostre país i pràcticament l’únic. Suposa la creació d’un govern metropolità que agruparà 36 municipis de la zona. La seua voluntat és la de millorar l’eficiència i l’eficàcia de les administracions que actuen en el territori metropolità, en matèries como l’urbanisme, la mobilitat, aigües, residus, infraestructures i cohesió social i territorial.

    Exemples de gestió sostenible de ciutats

    Friburgo (Alemanya)

    També coneguda com la ciutat solar, té una mobilitat sostenible degut a l’amplia xarxa de carrils bicis i tramvies. A més, el centre de la ciutat està peatonalitzat, s’ha llançat el bonotransport Regional Verd i s’ha afavorit la construcció de noves línies de rodalia. Cal dir que aquesta ciutat està dotada amb un ampli sistema per tot arreu de la ciutat de classificació i reciclatge dels residus. Els nous barris es construeixen tenint en compte l’impacte mediambiental i les vivendes tenen un consum d’energia eficient, ja que, inclouen panels solars que estan connectats a la xarxa de transport públic aprofitant així els excedents. Tot açò és gràcies a la constant política ecològica dels governs federals i regionals, que han fet que siga una de les ciutats amb major nombre d’instal·lacions mediambientals de la UE. Per últim, hi ha que dir que l’Institut per l’Ecologia, el Consell per les Iniciatives Mediambientals Europeu i La Societat Internacional d’Energia Solar tenen en aquesta ciutat la seua seu.

    Zermatt (Suïssa)

    Està prohibit l’ús de vehicles, soles poden circular cotxes elèctrics per això per Zermatt és accessible amb trens, ja que està envoltada per muntanyes. També hi ha que dir que està molt enfocada cap a la peatonalització i per a fer més fàcil l’ús de bicicletes en els carrers. Per últim cal dir que el transport d’objectes pesat es realitzat mitjançant carretes de cavall i carros elèctrics.

    Chiechanow (Polònia)

    El desenvolupament d’aquesta ciutat és un cas únic al mon. El principal objectiu del projecte ha sigut la millora de les condicions de vida a través d’un desenvolupament sostenible i global de la ciutat. Des de que en l’any 1994 s’iniciara el programa “ciutat de salut” s’han obtingut millores en la qualitat del aigua potable i en la gestió dels residus, ja que s’ha construït una nova planta de tractament d’aigües residuals. Els edificis comunitaris tenen un sistema d’estalvi energètic i equips instal·lats per a facilitat la vida als discapacitats. També s’han creat condicions favorables per a que les persones d’aquesta zona augmenten notablement la seua activitat física, tinguen més possibilitats d’oci i així millorar el desenvolupament intel·lectual i l’estat de la salut. Açò junt amb la integració d’aspectes ecològics i el desenvolupament d’una estratègia sostenible per a desenvolupar la ciutat, han fet que aquesta siga guardonada amb premis per part d’organitzacions internacionals com UNICEF, per la Campanya de Ciutat i Pobles Europeus, pel Centre Ambiental Regional i per la Comissió Europea.

    Altres exemples de ciutat amb una gestió sostenible: Sarriguren (Espanya) obtingué el premi Europeu de Urbanisme 2008, Portland (EEUU), Austin (EEUU), Montreal (Canadà), Ferrara (Itàlia) fou guanyadora del premi a la Ciutat Europea Sostenible 2003…..

    No cal copiar aquestos exemples al peu de la lletra, sinó saber extraure allò que ens puga millor com a poble, és a dir, arribar al ciutadà.

    Posted by Vicente J. | 11 March 2011, 12:32
  2. Totalment d’acord amb la vostra visió del problema. Trobe a faltar informació suficient quant a la recollida selectiva. És realment confusa la política municipal al respecte. No sabem què passa amb la recollida selectiva de paper i cartró pels carrers els dos dijous al mes. Quants quilos s’arrepleguen. Quants diners ens costa. Si és de veres que no ho fan i va tot al fem orgànic. No sabem res de res.
    A més a més, i encara que és una qüestió accessoria en l’article, indica el regidor de Carcaixent que s’han guanyat llocs d’aparcament. Però la via pública no és per a l’aparcament. Cal canviar el xip mental. I mira que això, a la meua edat, em costa un poc.

    Posted by PEPE MANUEL | 15 February 2011, 21:25

Post a Comment

Solve : *
23 + 28 =


Subscriu-te per correu

Adreça electrònica

Dreceres

Col·labora econòmicament
Web de Més Algemesí

Agenda

  • 20 gener: SANT SEBASTIÀ DE VILA. INDEPENDÈNCIA D'ALGEMESÍ
  • 20 gener 19:15h – 20:00h: Processó cívica Sant Sebastià
  • 20 gener 20:00h – 21:00h: Lliurament Guardons d'Honor
  • 6 setembre: Avantvespra Festa: NIT DEL RETORN
  • 6 setembre 22:15h – 7 setembre 00:00h: Concert Extraordinari Banda Simfònica d'Algemesí
  • 7 setembre: Vespra de la Festa
  • 7 setembre 18:30h – 19:30h: Vespres a la Mare de Déu. SCHOLA CANTORUM
  • 7 setembre 21:00h – 8 setembre 00:00h: PROCESSÓ DE LES PROMESES
  • 8 setembre: FESTA MARE DE DÉU DE LA SALUT D'ALGEMESÍ
  • 8 setembre 09:00h – 12:00h: PROCESSONETA DEL MATÍ

Obert i en xarxa

Josep Bermúdez a FacebookJosep Bermúdez a TwitterTuenti de Josep Bermúdez

Ajuda’ns econòmicament