//
esteu llegint...

Justicia social

La immigració, problema o fenomen? Resposta a Jairo.

Benvolgut Jairo, em planteges que parle sobre la immigració, i de seguida passe a contestar-te, però abans voldria comentar-te que si he donat aquest pas de participar activament en política no és per guanyar vots fàcil. De fet no sé exactament que és això de vots fàcils, i si saps com conseguir-los m’ho dius. D’entrada la gent tendeix a pensar que al polític l’importa simplement la quantitat de vots que obtinga i aqueix no és el meu plantejament. A mi m’agradaria obtenir el major números de vots possible, però sempre després d’haver deixat ben clar les nostres propostes i la nostra forma d’entendre la política, ja que això significaria que aquestes propostes i eixa concepció de la política sintonitza amb el poble. Per a mi, més important que la quantitat de vots és obtenir vots de “qualitat”, és a dir vots de gent que tinga informació de a qui estan votant. Es per això que estem informant dels nostres plantejaments i volem que, tal i com tu has fet, que ens pregunteu sobre qualsevol tema. No sé si els altres candidats i partits estant fent el mateix. Tu mateix podràs jutjar si aquesta pregunta la pots formular també a la resta de partits i si aquest et responen. Crec que això és una qüestió –la de la comunicació entre votants i candidats- que no és menys important que la que planteges.

Però anem-hi al tema de la immigració. El primer que et puc dir és que no coincidisc amb el teu plantejament, ja que dona per suposat moltes coses que per a mi no estan clares. Personalment jo no qualificaria mai de “problema tan gran” la immigració. Per a mi l’immigració és un “fenomen” més o menys novedós, però no un problema. Òbviament això no significa que aquest nou fenomen social estiga exempt de problemes i que tot siga de color rosa. Ara bé, una cosa és ser realista i ser conscient que hi ha problemes, i un altra qualificar tota la qüestió com a problema. M’explique. La circulació de vehicles causa morts i ferits –i això és un problema- però això no implica que tot el relacionat amb els cotxes i el transport per carretera siga problemàtic perquè també produeix molts beneficis social.

Amb la immigració passa el mateix. El progrés del nostre Estat i de la nostra societat que s’experimenta a partir dels últims anys del segle passat no hagués estat possible sense els immigrants. Això crec que no ho podem oblidar ara. Si a principis dels 2000 no hagueren tingut immigrants, en Algemesí la majoria de taronges del nostre terme s’hagueren quedat a l’arbre, ja que els collidors de tota la vida estaven treballant en sectors més productius. Sense immigrants no s’hagueren fet la meitat d’obres del poble, ni s’hagués realitzat la xarxa de gas natural o la cable pels nostres carrers. I què dir de qui hagués cuidat als nostres ancians! Els nostres majors –i conec molts casos- els han cuidat les immigrants i això ha permés que molta gent pogués continuar treballant.

No hem d’oblidar doncs, i això està molt estudiat, que els immigrants aporten més riquesa a un país que serveis consumeixen. Sé que la percepció de la gent no és eixa, però la realitat és així. Recorda que el municipi amb la renda més alta d’Espanya és El Ejido (Almeria) -sí aquell dels disturbis racistes del 2000-. I no perdem de vista que la seua riquesa l’han basada en l’explotació –abusiva- del estranger, tal i com mostra el diari Público en un interessant reportatge.

Els estrangers, malgrat el mite, no són els que causen la crisi, sinó els primers que la pateixen. El catedràtic de sociologia Antonio Izquierdo és taxatiu en el tema. “Los inmigrantes están concentrados en “sectores acordeón”, que se expanden o contraen según el clima, y en ocupaciones que se evaporan por la coyuntura. Cuando las circunstancias aprietan se les despide, sumerge o sustituye.” És a dir són una mena de “treballadors clínex“. No oblidem, a més, que els nostres pares –el meu per exemple- durant els anys 60 foren immigrants en Europa i que ara els nostres joves –això sí, universitaris- estan començant a ser-ho. La immigració no és un problema, sinó un fenomen que sempre ha acompanyat i acompanya a la humanitat. Indiques també que l’immigració es troba en augment. No tinc massa clar que això siga així, i evidentment la crisi la està frenant i la va a frenar.

Pel que fa a la “factura” social crec que cal fer alguna matisació. La “factura” social jo l’anomenaria solidaritat, que em sembla que és el principi bàsic de l’existència de la societat. És cert que podem tenir la temptació de pensar que per què he de pagar amb els meus impostos l’ajuda al immigrant, però em sembla que entrem en un terreny perillós, ja que el mateix argument el poden aplicar els habitants d’un carrer d’Algemesí amb una renda més alta que altre. La renda mitja dels carrers no és homogènia, llavors els del carrer ric podrien reclamar que l’Ajuntament invertís més en el seu carrer que en dels altres, perquè ells paguen més. És més, podrien reclamar que invertís en el seu carrer exactament els mateixos diners que els cobra, però clar, amb això estarien carregant-se el concepte de municipi. El mateix passa quan es comparen províncies o comunitat autònomes.

No m’agrada doncs el terme “factura”, sinó el de justícia redistributiva que ja sé que està passat de moda. De totes formes tot és molt relatiu, perquè en 2005 sense crisi, i tinc els pressuposts davants, dedicàvem a atencions benèfiques 153.000 euros, i 42.000 euros al menjador escolar. En 2011, en plena crisi dediquem 118.000 euros a atencions benèfiques i 51.000 euros a menjador escolar, és a dir menys. Cal advertir dues coses, que el pressupost social, en el que entren més partides a més de les citades, sí que és més elevat en 2011 que en 2005, i que aquestes partides no estan destinades únicament a immigrants sinó a tot el món que ho necessita, que és tal i com deu ser.

Tampoc compartisc l’associació immigració-delinqüència, és evident que hi ha immigrants que delinqueixen, però no és menys evidents que també hi ha nacionals que ho fan. Igualment hi ha immigrants honrats i treballadors –i tots en coneixem molts- i nacionals que també ho són. He vist que Pepe Manuel ha fet un comentari semblant al que pensava fer jo. Fa any i mig m’obriren el cotxe en el cementeri, i fa poc m’he assabentat que, segons les empremtes que va trobar la policia, no va ser un immigrant, sinó un del terreny el que em va fer això. Et puc assegurar que això no ha fet que m’enutgés menys que si hagués estat estranger. Qui m’ho ha fet era un delinqüent i prou.  La seguretat ciutadana ha de ser un tema que preocupe als polítics i a l’Alcalde, però pense que no hem d’anar amb imatges preconcebudes. Cal perseguir a qui fa el delicte, amb independència de la seua nacionalitat. No oblides a més, que quan algú, siga immigrant o no, roba per exemple coure o taronja –noticies que de seguida eixen en la premsa- és perquè hi ha algú, normalment nacional, que està disposat a comprar i enriquir-se amb la mercaderia.

La meua experiència docent és que, des de fa uns anys –uns set o huit- treballe amb alumnes immigrants o nacionals, però això és un fet irrelevant, o igual de relevant que el color de monyo o dels ulls a l’hora de donar-los classe. El que he de fer és mirar a la persona, no al carnet de la persona. L’alumne immigrant no és pitjor alumne ni més maleducat que el nacional. Hi ha que sí i hi ha que no. Tampoc és millor. És alumne, és jove. És més, sovint hi ha alumnes immigrants –tampoc tots- que valoren més l’educació que el nacional perquè saben que sols si progressen en l’estudi podran tenir una vida millor; el d’ací, que ja té totes les comoditats modernes, potser no veja l’educació com un factor de progrés (això sí que és abusar de la societat).

És per això Jairo, que pense que la política que ha de seguir MÉS ALGEMESÍ en relació a la immigració és no veure-la com un problema, sinó com un fet que està ahí. Caldrà fomentar l’ocupació per a tots, immigrants i no immigrants, caldrà invertir en serveis socials i educatius, perquè això en fa una societat moderna i solidaria i que sap evitar els problemes del futur, caldrà ser molt curosos amb la seguretat ciutadana i perseguir al delinqüent, haja nascut on haja nascut. Caldrà fer que coneguen la nostra cultura i que la valoren, a l’hora que nosaltres també deurem conèixer i valorar aspectes significatius de la seua. A mi m’agrada veure a xiquests i joves d’altres nacionalitats participant en la nostra processo, hi ha pocs, però hi ha. Crec que això, lluny de perjudicar a la nostra festa, l’afavoreix.

En definitiva, per a mi, mentre no es demostre el contrari, els immigrants són persones honrades que venen a guanyar-se el pa, conforme feren mon pare i ma mare. Conec a més d’un immigrant que estan treballant moltes hores al dia per treure la seua família endavant, igual, igual que estan fent molts algemesinecs i algemesinenques. El meu treball com a docent em fa veure que no tenen la vida més fàcil que nosaltres, ni tampoc ho tenen tot de bades. Se’ls ajuda no perquè siguen immigrants, sinó perquè no tenen recursos, però això s’ha fet sempre en aquest Ajuntament i en tots, i no pense que es puga deixar de fer. És evident que han de tenir les seues obligacions i que ningú, immigrant o no, pot pretindre viure tota la vida de l’assistència social, però la solució no és tallar “el grifo” i deixar-los més desprotegits, quan això es fa el que s’estalvia per una banda es paga després per un altra.

Com a polític, doncs, considere que el primer que he de fer és donar la meua anàlisi de la situació, que com veus no és ni molt menys la mateixa que fas tu. Sé perfectament que hi ha altres opcions polítiques que potser compartisquen la teua visió del problema, però no crec que siga realista pensar que anem a parar la immigració amb lleis restrictives o pseudopolicials, ni que siga bo, no ja per als immigrants, sinó per a la societat, el ser insolidaris amb ells. Crec que la millor solució al “problema” –que ja et dic que jo no qualificaria mai així- de la immigració és exactament la mateixa que a la resta de problemes, governar de la millor manera possible. Els problemes que ells tenen no són tan diferents dels que nosaltres tenim, i el que cal és veure la societat com un tot

Sé que la meua resposta és excessivament llarga, però el tema és molt complicat i no es pot ventilar amb quatre frases. A més a més com veuràs la meua intenció es dir-te el que pense, no convèncer-te per a que em votes.  

M’acomiade de tu Jairo, i t’anime a que faces aquesta mateix pregunta a la resta de candidats, ja que jo també tinc curiositat per saber què pensen sobre el tema. Ja em diràs com quedes.

Salutacions.

Josep

Discussion

7 Responses to “La immigració, problema o fenomen? Resposta a Jairo.”

  1. Aquest tema pot dilatar-se tot el que vulguem, i entenc que moltes qüestions se deurien resoldre a nivell estatal.
    El que vaig a dir pot ser que obriga un nou debat, però com has fet referència a aportacions benefiques i menjadors escolars et comente el següent que afecta sobre tota immigrants de països poc desenvolupats en comparació am Esp.aña
    Conec algun cas de immigrants, un matrimoni i dos xiquets, els quals no treballen per les circumstancies actuals o pot ser que si, d’una manera ilegal, be el tema es que als xiquets i als pares els donen roba, els xiquets tenen l’escolarització pagada, el menjador també, i per les vesprades quan els pares van a replegar als xiquets s’emporten menjar per a sopar i dinar ells al l’endemà.
    Aquesta situació d’aquesta família se porta prorrogant durant més d’un curs escolar. Aquesta família ve de països poc desenvolupats, on les condicions de vida son molt pitjors que la situació en la que estan hui per hui ací.
    Amb açò no vull globalitzar, però crec que molts d’aquestos casos no es tracten correctament, ja que si tu a la gent l’acostumes a que no li falte lo basic, que en el seu país d’origen moltes vegades no tenen ni això, creus que ells van a fer el esforç de buscar feina o prosperar?.
    No vullc generalitzar però molta gent estrangera l’estem mal acostumant, i no crec que siga la solució correcta el donar-li les coses bàsiques a canvi de res.

    Tot te que tindre un equilibri, es molt bonic ser solidari, ajudar a els demés, etc, però hem de saber com fer-ho d’una forma constructiva, que crec que es un dels greus problemes que tenim amb tot el sistema social que tenim muntat.

    Posted by Jose Fayos | 21 March 2011, 20:32
    • Estimat José:
      Òbviament el que tu dius cal tenir-ho en compte i no ho podem oblidar. No sols l’estaranger, sinó també l’autòcton ha de tenir clar que igual que la societat és solidària amb ell/a, ell/a també ha de ser solidari, és a dir, a de contribuir amb el seu treball al benestar social. De fet crec que ja ho he explicat en el seu moment tots, locals i estranger ho han fet. Crec que estem d’acord en allò essencial que tu expresses a final, hem de saber ser solidaris de forma constructiva per tal de no perllongar una situació de dependència que a ningú benefícia, ni tal sols al que rep la solidaritat. De totes formes els Ajuntaments front a dilemes molt concrets, beque o no beque a eixos xiquets, dóne o no dóne aliments de primera necessitat a aquestes famílies. En el cas que tu dius que conèixer, si tu fos el responsable administratiu de prendre aquesta decisió, i fins i tot saben que en el seu país possiblement no els ajudarien, tu, personalment, què faries?
      És això del que estem parlant. Compte que tampoc estic diguent que aqueix siga el meu model de política social ni que no hi haja que fer polítiques social de més abast, ni que anem a mantenir a tots els aturats de l’Estat ni a resoldre la fam al món. Els diners són limitats i crec imprescindible que una part es dediquen a atendrà a aquella gent que passa per situacions difícils, sabent que sempre quedarà algú per atendre. Si algun partit pensa el contrari, pensa que s’han d’eliminar aquest tipus d’ajudes deuria de dir-ho explicitament. Recordem que pese a la imatge que sovint tenim de que està molt bé viure de l’assistència social jo no conec a ningú que haja abandonat el seu treball, les seues fonts d’ingressos per passar a no treballar i viure de la beneficència. Si realment resultés tan atractiu ho faríem tots. Conec a gent que fa el possible per no viure de l’assistència social, però al inrevés no. Un altra cosa és que, i he treballat fa molts anys en aqueix camp, que sovint la pobresa cultural siga més gran a la pobresa material i els siga impossible eixir d’eixa situació, però això és un altre tema.
      En l’institut que jo treballe he vist alumnes immigrants que venien a classe en gener amb sandàlies, quan li vaig pregutar per què venia amb sandàlies el resposta va ser senzilla, perquè no tinc altre calcer. He conegut casos d’alumnes que no han anat a un teatre o una activitat perquè el tren valia 3 euros.
      Crec que en política social cal fer més coses que assistir, però dissortadament l’assistència bàsica fa falta i crec que no podem adduir raons d’estalvis. Sap que engunay destinarem 334.000€ a mitjans de comunicació (Berca escrit i Tv sopose) mentre que a intervenció social, ajuda a famílies desfavorides, ajudes assistencial i menjador escolar (i de tot açò es beneficien estrangers i nacionas) destinarem 321.000€?
      Crec que hem de revisar continuament el com son solidaris, però mai el que siguem solidaris.
      Gràcies Jose per la teua reflexió que pense que ha de ser feta i explicitada, jo simplement pretenc contextualitzar-la, saben que totsdos estem d’acord.
      Salutacions.

      Posted by Josep | 22 March 2011, 0:47
  2. Josep la teva intervenció m’ha paregut molt bona. Estic totalment d’acord en el que expreses.Ojala la resta de partits es molestaren en respondre a les preguntes que formulen les persones.Llàstima que la transparència esta absent en el món de la politica. Per a mi tu eres una gran excepció.Gràcies

    Posted by muixe | 21 March 2011, 12:11
    • Moltes gràcies per les teues paraules. Malgrat el risc de fer-me pesat, la meua intenció i la de MÉS ALGEMESÍ no sols és fer política, sinó la canviar la forma de fer política a Algemesí. Si aconseguim això el nostre esforç s’haurà vist recompensant amb independència del número de vots i regidors que obtenim.

      Posted by Josep | 22 March 2011, 0:50
  3. ACLARIMENT: Crec que una cosa que per una banda hem de tenir clar és que el fonòmen de la immigració és una cosa, i una altra el de l’immagració il·legal. A més a més hem de tenir també clares les competències municipals. Un ajuntament no és el Ministeri del interior. Estic segur que en Espanya les coses s’hagueren pogut fer millor i que l’objectiu és que no existisca immigració il·legal, ja que, a la llarga és perjudicial per tots, però els immigrants són persones -de les que sovint s’abusa-. No educar o no afavorir la igualtat d’oportunitats -la qual cosa no significa donar-los més que als altres- és sembrar els problemes de demà. Per a mostra un botó: els disturbis de Paris de fa uns anys, o els problemes per exemple de moltes minories en Estats Units. Jo no tinc solucions màgiques, però no ens enganyem la resta de partits tampoc, i no les tenim perquè la responsabilitat d’abordar el problema és compartida, és de tots, dels polítics i de la ciutadania. Pensar el contrari és il·lusori.

    Posted by Josep | 16 March 2011, 0:24
  4. Molt bé, Josep. M’ha agradat molt la teua constestació al Jairo. És evident que era un provocador del PP.

    Posted by pepe manuel | 15 March 2011, 22:48
  5. Hola Josep. Vull ser molt breu en els meus comentaris i preguntes sobre l’immigració. Pel que he sentit dir sobre els nostres pares immigrants és que quan se’ls acabava el contracte de treball havien de regrasar al seu país d’origen. Avui en dia vivim en la Unió Europea i gaudim de lliure circulació. En l’estat on vivim el tema de la immigració s’ha tractat a corre-cuita. No existia una norma que controlés l’avinguda d’immigrants amb la qual cosa causa de llacunes legals, convertia a molts immigrants en irregulars. Els empresaris els podien contractar il.legalment a meitat de preu o fins i tot a canvi de menjar i dormir, cas de El Ejido a Almeria, mentre que treballadors de la zona havien de buscar feina en altres sectors. Gràcies a aquest sistema esclavista va progressar l’Estat. Hi ha d’estar orgullosos d’això? No es van fer les coses bé des del principi i ara que no hi ha feina per a ningú són una molèstia per a alguns. Conec de prop el tema de l’immigració a Holanda, un altre país de la Unió Europea. Un país del tamany de la província de València i Castelló juntes on viuen 20 milions de persones de les quals 10 milions són immigrants. En aquest país es registra un 2% d’atur en aquesta època de crissi, és una aturada tècnica de persones que estan canviant de lloc d’ocupació, etc … Està tot el sistema estructurat i controlat perquè et pugues integrar i formar part d’aquesta societat en igualtat de dret i obligacions. Aquest control implica que sàpiguen fins a la talla de roba interior que utilitzes, exagerant una mica, però per exemple si compres un ordinador, nevera, o qualsevol altre bé de consum, va registrat al teu nom. Quan en un país no hi ha una llei o norma reguladora, per què no s’estudia les lleis de països que ja tenen solucionats aquestos problemes i tracten d’adaptar aquestes lleis a la nostra societat? Salut i força.

    Posted by Misha | 15 March 2011, 18:19

Post a Comment

Solve : *
12 − 1 =


Subscriu-te per correu

Adreça electrònica

Dreceres

Col·labora econòmicament
Web de Més Algemesí

Agenda

  • 20 gener: SANT SEBASTIÀ DE VILA. INDEPENDÈNCIA D'ALGEMESÍ
  • 20 gener 19:15h – 20:00h: Processó cívica Sant Sebastià
  • 20 gener 20:00h – 21:00h: Lliurament Guardons d'Honor
  • 6 setembre: Avantvespra Festa: NIT DEL RETORN
  • 6 setembre 22:15h – 7 setembre 00:00h: Concert Extraordinari Banda Simfònica d'Algemesí
  • 7 setembre: Vespra de la Festa
  • 7 setembre 18:30h – 19:30h: Vespres a la Mare de Déu. SCHOLA CANTORUM
  • 7 setembre 21:00h – 8 setembre 00:00h: PROCESSÓ DE LES PROMESES
  • 8 setembre: FESTA MARE DE DÉU DE LA SALUT D'ALGEMESÍ
  • 8 setembre 09:00h – 12:00h: PROCESSONETA DEL MATÍ

Obert i en xarxa

Josep Bermúdez a FacebookJosep Bermúdez a TwitterTuenti de Josep Bermúdez

Ajuda’ns econòmicament