//
esteu llegint...

Participació i transparència

De la monofonia a la polifonia.

Fa poc més d’una setmana us deia que era la meua intenció analitzar i comparar el darrer Berca de l’anterior corporació i el d’aquest mes. En Què dura és una visita a l’hemeroteca  us plantejava l’analisi del de fa quatre anys. Ara cal doncs que m’ocupe del darrer Berca que ha arribat a les nostres cases.

D’entrada, i per continuar àmb la comparació, crec que cal fer notar una diferència substancial i una coincidència no menys fonamental. La diferència és que fa quatre anys es va utilitzar el Berca no per contar-nos què havien fet, sinó per contar-nos què volien –o somniaven- fer. Podem dir que era un Berca que mirava cap al futur i que els resultats electorals el van convertir simplement en un Berca de ciencia-ficció. Però el Berca de març de 2011 s’orienta en sentit contrari, és un Berca que mira cap al passat,  encara que si mirem la notícia de portada no podem saber cap a on mira, pel simple fet que difícilment podem parlar de notícia. Aquesta no-notícia és la visita del Vicepresident autonòmic a les obres del Mercat. Resulta estrany que tot un Vicepresident vinga a comprovar, com s’indica a la portada del Berca, les “mesures de seguretat i el bon ritme de les obres”. Pensava jo que no era eixa la seua competència, que d’això s’encarregaven els tècnics i no els polítics, però ja vegeu, estava equivocat. Ara bé, el que més m’ha cridat l’atenció de tot, perquè sovint en això es miren molt, es que comproven eixes mesures de seguretat sense el “casc de seguretat” que s’ha de dur per accedir a l’obra. Siga com siga, i si llegim la noticia en l’interior, el que descobrim és el que us deia, que no hi ha notícia, que la notícia és la foto, que era del que es tractava. I dic jo, amb els problemes que ens afecten als valencians, amb el dubtós honor de ser, segons el darrer informe del Banc d’Espanya, els ciutadans més endeutats en relació al PIB, un Vicepresident no té feines més importants que fer que venir a fer-se una foto? Bé, sembla ser que no.

Però no és aquest l’únic efecte propagandístic que ens aporta el present número. Per una banda tenim dues pàgines dedicades a notícies relacionades amb la policia. I això sí que és una mirada al passat, ja que tret de la notícia del gos policia que sí es d’actualitat, les altres dues miren o bé cap a un passat prou recent o bé cap a un passat ja llunyà. Una és la visita d’un alt càrrec autonòmiques a unes instal·lacions que ja fa mig any que estan en funcionament de l’estiu; tampoc en aquest cas vegem en què consisteix la noticia. L’altra encara és més cridanera. És l’entrega de la Medalla de la Ciutat al policia que va detenir al terrorista… fa quasi nou anys! No resulta curiós que aquesta condecoració arribe ara? No es que tinga res en contra de la condecoració ni del motiu, però és evident que allò lògic seria haver-la concedit fa molts anys, o en tot cas, al principi de la legislatura. Com vegeu un Berca que mira clarament cap al passat, i en aquest cas molt passat.

Però de totes formes el plat fort és l’entrevista a l’Alcalde. D’entrada no em sembla mal que el senyor Alcalde puga fer un repàs a aquest quatre anys. Ara bé, el que sí em sembla mal és que això ho anomen “entrevista”. En primer lloc perquè no sabem qui la fa. Les entrevistes sempre les fa algú, però en aquest cas és anònima –al Berca sempre són així-.  Una bona entrevista és tan mèrit de l’entrevistat com de l’entrevistador. L’obligació d’aquest és fer les preguntes que adequades i que interessen al públic, no les que li interessen a l’entrevistat. Les autèntiques entrevistes són aquelles en les quals es pregunta pels temes incòmodes per a l’entrevistat; a això se li pot anomenar entrevista, a açò no. Ací més bé amb el que ens trobem és amb una escenificació, bastant dolenta per cert, que únicament té per objectiu l’enaltiment de l’entrevistat. El problema, doncs, és que una vegada més se’ns pren per babaus i ens volen vendre com a entrevista allò que no és.

Però el problema més greu no és aquesta diferent orientació d’un Berca envers l’altre, sinó el cordó umbilical que el uneix tot dos. Tant un com altre  es basen en el mateix, en silenciar qualsevol veu que no siga la del que està manant. Ni en 2007 ni en 2011 l’oposició ni els ciutadans i ciutadanes anònims tenen dret a la paraula. Torne a dir que no em sembla mal que aquell que ha estat governant l’Ajuntament puga parlar-nos del que ha fet; el problema no és escoltar el que ens ha de dir, el problema és que no es vol que escoltem  a ningú més. Si el partit en el govern fa un balanç de la seua legislatura, no hagués estat també lògic que l’oposició fes també el mateix? És evident que sí. No oblidem que el Berca no els paguen els militants d’un partit o altre, sinó que el paguem entre tots i totes i que per tant en ell ha d’escoltar-se la pluralitat de veus que conformen Algemesí. O per dir-ho més metafòricament,  es tractaria de vèncer les temptacions monofóniques que fins ara han imperat, i realitzar un autèntic Butlletí d’Informació Municipal polifònic. I això caldria fer-ho no sols a nivell del Berca escrit, sinó també en el Berca televisiu, clar.

Així doncs, l’autèntica democràcia no passa per fer sentir les nostres veus cada quatre anys, sinó per fer-les sentir sempre i sobre qualsevol tema. Els algemesinecs tenim un instrument que resultaria molt valuós com a eina de dinamització social i cultural, el Berca, però fins ara –i això com he demostrat no depén del color de qui governa- se l’ha concebut com a un mitjà de propaganda oficial. El compromís de MÉS ALGEMESÍ és convertir-lo en un mitjà de comunicació independent, regit amb criteris periodístics que estarà al servei d’Algemesí –que som tots i totes- i no al servei del qui governe l’Ajuntament.

Discussion

2 Responses to “De la monofonia a la polifonia.”

  1. Para empezar, ¡que mala leche tiene el sr. candidato! y cuanta razón. Pero la cuestión es: ¿cómo convertir en polifónico lo que está pensado para no-serlo? Es muy difícil encontrar un ejemplo de medio de comunicación dependiente de una administración pública que no sea más o menos monofónico. ¿No sería mejor dedicar esos recursos a menesteres más rentables en términos de interés general? Por ejemplo, planteando un concurso de ideas.

    Posted by Roberto Moliner Alarcón | 21 March 2011, 20:15
    • Benvolgut Roberto, no és la meua intenció tenir “mala llet” sinó ser crític, si vols àcid, però sempre irònic. Ironia ve del terme grec “eironeia” que significa qúestionament, posar en qüestió i això és el que jo he intentat fer, posar en qüestió un model de Butlletí Informació Municipal. En aquest sentit tu has estat més “irònic” que jo, possant en qúestió fins i tot la pròpia existència del Berca. Jo no he volgut posar-la en qüestió, tot i que tampoc em negue a poder debatre aquesta qüestió. La qüestió ara doncs és per què no he posat en qüestió la qüestió que tu qüestiones -més ironia, com veus-? Doncs perquè sé que el Berca no sempre ha estat així. El Berca naix amb el primer ajuntament democràtic (si no recorde mal en 1979) i repasant el números que encara conserve era un Berca més polifònic, no era un mirar-se l’Ajuntament el melic a si mateix, sinó més obert, participatiu amb múltiples inquietuts. És un judici de valor personal, però crec que el Berca ha passat de ser polifònic a monofònic, lentament, sense que en adonem -o sí-. Ara estracta de fer el camí invers. Personalment pense que es interessant, que serveix per vertebrar el poble, per comunicar i crear consciència de poble -que sempre ens important-. La línia entre fomentar el pensament crític i adoctrinar sovint és difícil de delimitar, però això no ens eximeix d’intentar bastir un pensament crític. No dic que siga una cosa fàcil ni tampoc exempta de tensions, però pense que cal intentar-ho malgrat que puguem fracasar. Altra Berca fou possible, altre Berca pot tornar a ser possible. Això espere.
      Gràcies per participar-hi.
      Salutacions

      Posted by Josep | 21 March 2011, 23:51

Post a Comment

Solve : *
17 + 6 =


Subscriu-te per correu

Adreça electrònica

Dreceres

Col·labora econòmicament
Web de Més Algemesí

Agenda


    Warning: Illegal string offset 'RAW' in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/import_ical.php on line 62

    Fatal error: Uncaught Error: Cannot use string offset as an array in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/import_ical.php:62 Stack trace: #0 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/ics-functions.php(363): ics_import_parse('/homepages/1/d3...') #1 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/ics-functions.php(208): ICalEvents::get_events(Array, 1573857289, NULL, 10) #2 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/ics-import.php(575): ICalEvents::custom_display_events(Array) #3 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-includes/widgets.php(738): widgetICSImporter(Array) #4 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/themes/themorningafter_3_3_1/functions/admin-sbm.php(22): dynamic_sidebar('right_sidebar') #5 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/themes/themorningafter_3_3_1/sidebar.php(2): woo_sidebar('right_si in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/import_ical.php on line 62