//
esteu llegint...

Més Algemesí

Més Algemesí, Més fogassetes.

(Paraules adreçades als participants en l’acte de presentació de la candidatura)

Preparant aquesta presentació de la candidatura em vam aconsellar que no parlés del programa –ja farem un acte per això-, i que no parlés de res que fos polèmic, que fes al·lusió a coses locals, positives, a coses amb les quals tots ens identificarem. Llavors vaig pensar, i ara de què parle? De seguida vaig pensar en alguna cosa típica del poble que no fos la processó: les fogassetes. Doncs parlem-ne. Per si no ho sabeu els ingredients són els següent: 1 MIDA DE CASSALLA, 2 MIDES D’OLI, 1 MIDA DE SUCRE, LLAVORETES i FARINA.

I la veritat és que què bones estan, què bons estan aquests ingredients tots junts! Quin resultat més excels per a la paladar! Però, compte, que si els tastem un després d’un altre en la mateixa proporció el resultat ja no és el mateix. Cadascú té la seua funció, però la funció de cada ingredient es determina en relació a la dels altres. La farina li dona cos a la fogasseta, però sense l’oli, la farina no faria el cos. L’oli lliga la farina, però sense farina l’oli  s’escolaria. El sucre endolceix la massa, però sense la massa que conformen oli i farina aquest empalagaria. I la cassalla i les llavoretes li donen la personalitat dolcera a la fogasseta que la fa diferent a la resta de dolços -sense ells no tindria gràcia-; cassalla i llavoretes li donen aroma i estimulen el paladar, però si no estigueren barrejats en la massa aquests ingredients serien massa forts.  La fogasseta en definitiva,  sols és cassalla, oli, sucre, llavoretes i farina, però és molt més que això.

MÉS ALGEMESÍ té també ingredients, en concret tres: la gent com jo que mai ha estat en cap partit, els militants del Bloc i els militants d’Esquerra, però, a l’igual que les fogassetes, MÉS ALGEMESÍ és molt més que això. I semblantment al que passa amb els ingredients del dolç, cadascun dels ingredients tenim el nostre paper, les nostres peculiaritats, les nostres particularitats que no s’oposen a la dels altres, sinó que es realcen en contacte amb l’altre; i crec que el resultat d’aquesta unió és espectacular com la fogasseta.

Us puc assegurar, a més,  que el procés de formació de MÉS ALGEMESÍ, ha estat també el procés que se segueix per a pastar les fogassetes. Comences posant tots els ingredients en el recipient. En un principi estan uns al costat dels altres, un poc confosos, sí, però perfectament reconeixibles; conserven  la seua idiosincràsia. Poc a poc vas barrejant-los, va passant el temps i al final tens una cosa diferent, tens una massa que no pots identificar amb cap dels elements inicials. En MÉS ALGEMESÍ ha passat el mateix, al principi sí, estàvem junts, poc a poc hem anat compartint idees, il·lusions, projectes i sobretot hores i hores de treball, i al final el MÉS ALGEMESÍ de fa un any ja no el reconeixem. Ara tenim un MÉS ALGEMESÍ unit, on no hi ha ni independents ni militants de partits, sol hi ha companys i companyes de treball.

Com sabeu altres partits es fraccionen en dos, expulsen els crítics o simplement no creixen. Nosaltres tot el contrari, nosaltres sumem, nosaltres creixem. Però tot això no seria realitat si una part d’eixos ingredients no hagués vist clarament que el que calia era canviar tant la “formula quantitativa” com la “formula qualitativa” de fer política. Fa quatre anys dos dels ingredients d’aquesta peculiar fogasseta concorregueren, cadascú per la seua banda, a les eleccions municipals. Però un ingredient sols no fa un dolç. Els resultats en aquells moments no foren els que esperaren i no obtingueren representació municipal. Però malgrat tot no hem de pensar que foren tan negatius. Sóc conscient que tant a nivell personal dels candidats com a nivell del col·lectiu fou una dura experiència, però no crec que haja estat una experiència totalment negativa. Això ens va fer obrir els ulls a molts independents, ens va obligar a repensar-nos el que era la dinàmica política d’Algemesí; això i la política del Partit Popular, clar, al que també vull agrair-li tot el que ha fet per a que MÉS ALGEMESÍ siga possible.

Però crec que no sols en obrí els ulls als independents. Vosaltres, els militants del partits també descobríreu que era el moment de canviar la forma de fer política i per això quan un grup d’independent començarem a trucar a les vostres portes ens les obrireu i les obrireu també per a aquells que feia uns anys estaven enfront.  Per això, no puc més, ara i ací, que posar de manifest el grandiós gest de generositat, és eixa la paraula, que tots els militants tant del Bloc com els d’Esquerra han tingut no envers MÉS ALGEMESÍ, sinó envers Algemesí, renunciant a una cosa tan important per a un partit com és renunciar a presentar-se a les eleccions. Si ells no hagueren acceptat renunciar a això, si no s’hagueren embarcat en aquesta aventura MÉS ALGEMESÍ no haguera nascut.  

 Tots els independents que promoguérem açò teníem clar que no es tractava de fer un partit més, de dividir el ja dividit vot de la gent progressista, de la gent amb inquietuds. De fet, com ja sabreu el projecte era no sols integrar a aquests dos partits, sinó a tres, i el projecte estigué a punt de naufragar quan Esquerra Unida –a qui desitge la millor sort del món- no se sumà. Foren unes setmanes d’incertesa, de maldecaps, de dubtes. No sabíem què fer, i fou més el cor que el cap el que ens digué que devíem intentar-ho, que açò podia funcionar. I ja vegeu, encertàrem. Açò ha funcionat i funcionarà. La prova és que ara estem tots junts il·lusionats, amb ganes de fer coses. La prova són els continus missatge de suport, d’ànim que ens encoratgen a continuar. La prova és la llista de 24 persones que aquesta nit hem presentat. La prova és que darrere de cadascuna de eixes 24 persones hi ha 24 persones més, i darrere de cadascuna d’aquestes, unes altres 24 i així moltes vegades. A tots els membres de la candidatura, a tots els que treballen totes les setmanes per Més Algemesí, a tots els que ens seguiu, a tots els que aporteu idees, suggeriment, a tots els que l’il·lusioneu moltes gràcies.

Ara sols falta posar les “fogassetes” a coure i esperar que ni es cremen ni es queden crues. El dia 22 encendrem el forn, i per la nit sabrem el gust d’aquestes fogassetes. Però us tinc que dir, que isca com isca aquesta primera tanda,  el dia 23 començarem a barrejar més ingredients per fer més fogassetes en maig de 2015.

Discussion

No comments yet.

Post a Comment

Solve : *
17 − 11 =


Subscriu-te per correu

Adreça electrònica

Dreceres

Col·labora econòmicament
Web de Més Algemesí

Agenda

  • 20 gener: SANT SEBASTIÀ DE VILA. INDEPENDÈNCIA D'ALGEMESÍ
  • 20 gener 19:15h – 20:00h: Processó cívica Sant Sebastià
  • 20 gener 20:00h – 21:00h: Lliurament Guardons d'Honor
  • 6 setembre: Avantvespra Festa: NIT DEL RETORN
  • 6 setembre 22:15h – 7 setembre 00:00h: Concert Extraordinari Banda Simfònica d'Algemesí
  • 7 setembre: Vespra de la Festa
  • 7 setembre 18:30h – 19:30h: Vespres a la Mare de Déu. SCHOLA CANTORUM
  • 7 setembre 21:00h – 8 setembre 00:00h: PROCESSÓ DE LES PROMESES
  • 8 setembre: FESTA MARE DE DÉU DE LA SALUT D'ALGEMESÍ
  • 8 setembre 09:00h – 12:00h: PROCESSONETA DEL MATÍ

Obert i en xarxa

Josep Bermúdez a FacebookJosep Bermúdez a TwitterTuenti de Josep Bermúdez

Ajuda’ns econòmicament