//
esteu llegint...

Participació i transparència

Sobre la necessària deconstrucció de l’actual tauromàquia política

Amb aquest extravagant títol vaig encapçalar les paraules que vaig dirigir als assistents el dia de les primàries. Es tracta del parlament que cada candidat pronunciava abans de les votacions. Com que hi ha gent que no pogué assistir i me l’ha demanat el pose a la vostra disposició.  En ell teniu moltes claus del meu pensament polític i de per què vaig fer aqueix pas –per a mi inesperat uns mesos abans– de ser candidat a candidat. És un discurs metafòric, i que es presta a la possibilitat que el lector o lectora l’interprete i el complete. Simplement recordar que jo vaig ser l’elegit, però com molt bé va indicar un altre candidat, i ja amic –Jaume–, aquella nit qui va guanyar va ser MÉS ALGEMESÍ. Una forta abraçada per a ell i per a Carmel.

SOBRE LA NECESSÀRIA DECONSTRUCCIÓ DE L’ACTUAL TAUROMÀQUIA POLÍTICA

(Parlament pronunciat al Casino d’Algemesí l’11 de desembre de 2010)

Estimats amics i amigues, fa més d’un any, i possiblement fruit d’una combinació de causes i atzars –com diria Silvio Rodríguez– començà a prendre cos MÉS ALGEMESÍ, tot i que ja en feia uns quants més que aquesta necessitat –i destaque que és una necessitat– sorgia reiteradament en dinars, sopars i tertúlies que mantenia amb diversa gent preocupada pel nostre estimat poble.

Si hi ha una persona –que avui no pot estar ací– que ha estat la catalitzadora d’aquesta idea, aqueixa ha estat Victor Machí, en terminologia aristotèlica, tot un incansable animal polític. Per una mínima coherència i pudor  intel·lectual no vaig poder deixar de respondre als reiterats correus que Víctor m’enviava amb manifestos i bases programàtiques que ell elaborava,  i en els quals jo després clavava cullerada. Posteriorment, per deferència, vaig començar a assistir a les reunions que convocava. Inicialment no assistia a totes, ho feia en qualitat de simple espectador, i fins i tot durant algunes reunions em vaig despenjar. Òbviament com a historiador del pensament, o si ho preferiu, com a filòsof, mai m’he considerat apolític –això sols ho poden afirmar els estults o els que tenen voluntat d’enganyar-nos–, però sempre havia pensat que el meu destí era –i disculpeu per la metàfora taurina– veure els bous des de la barrera  o, millor dit, des de la grada, aplaudint o xiulant les feines que farien els altres . Des que començà aquesta aventura que ara tots estem vivint, i sense saber com sí o com no, a poc a poc vaig descobrir que ja no estava en la grada, sinó en el carreró. Vaig començar a col·laborar amb aqueixa estranya quadrilla que s’havia format fent, de vegades, de mosso d’estocs, de vegades, d’apoderat, de vegades, de majoral, però sempre dintre del carreró, mai dintre del cosso. En cap moment em vaig plantejar saltar a l’arena; però les circumstàncies són les circumstàncies, i com ja sabeu de vegades és el bou qui bota al carreró i et va a buscar. En aquesta ocasió el bou anà a buscar aquells que no formàvem part de cap de les quadrilles oficial (Bloc i Esquerra), i vingué a buscar-nos als independents. Per què? Doncs perquè com ja sabeu, ja que això ho hem repetits tots fins la sacietat, MÉS ALGEMESÍ no és un acord entre les cúpules dels partits. És cert que alguns  així ho interpretaren i així ho plantejaren, però òbviament els que pensaven això no s’hi han incorporat. MÉS ALGEMESÍ és una plataforma política que pretén, millor dit, que ja ha aconseguit integrar en un únic moviment gent afiliada a partits polítics i gent independent que no volem més que treballar per Algemesí des d’Algemesí. Durant un any he estat treballant colze a colze amb un grup d’algemesinencs, alguns independents, d’altres afiliats al Bloc o a Esquerra, i us puc assegurar que sé cadascun d’on ve, perquè m’ho han dit, no perquè s’haja manifestat explícitament a les reunions. Si desconeguera la biografia política de cadascun d’ells em seria impossible endevinar la seua filiació política. Això és el que m’ha captivat d’un projecte que començà essent un simple exercici teòric d’anàlisi de política local i que, a poc a poc. anà concretant-se amb persones de carn i ossos: els meus companys i companyes han sabut transmetre’m les seues il·lusions, les seus idees, les seues anàlisis, han sabut, en definitiva, emocionar-me, i han aconseguit, no sols que crega en MÉS ALGEMESÍ, sinó el que és més difícil, que MÉS ALGEMESÍ s’incorpore al meu projecte vital i personal. Són ells els únics culpables que jo m’haja atrevit ara a eixir del carreró al bell mig de la plaça, són ells els culpables que estiga ací davant vostre com un espontani que s’enfronta per primera vegada al bitxo. I el bitxo és la política local. No crec que faça falta que us descriga l’imponent animal al qual ens enfrontem, ja que des de fa quatre anys reparteix cornades ací i allà (ara al mercat o a la Plaça de Cabanilles, abans al Parc o als arbres dels carrer, i quan no, a les senyes d’identitat del poble valencià), i tot això sense entrar a considerar el que ens gastem en el pessebre que l’alimenta, pessebre que els nostres fills hauran encara de pagar. No és, però, menys cert que el vell morlaco anterior tampoc era del meu gust, tant per les populistes i maniqueistes formes amb què actuava, com pel fet que, d’estar tants anys enmig de la plaça (Major) feia que últimament li fallaren molt les mans davanteres, i sospite que encara li fallaran més. Per això crec que ha arribat el moment de tornar aquests bous al corral i de convertir la plaça de la política no en un lloc on córrega la sang, sinó en un lloc on l’únic art que es contemple siga l’únic que a mi em sembla autèntic i admirable: l’art de la col·laboració, l’art del diàleg franc i de l’intercanvi fructífer d’idees. Sovint veient  la retransmissió de certs debats polítics –tant locals com nacionals i estatals–, especialment aquells en els qual s’enfronten els dos macropartits, l’espectador té la impressió d’estar assistir a un enfrontament a sang i foc entre bou i matador on, evidentment, sols un dels dos pot triomfar; però dissortadament des de fa molt de temps cap dels dos contendents pensa en el públic, públic sense el qual no tindria sentit l’espectacle. Estimats amics i amigues: si he decidit saltar al mig de la plaça és per deconstruir aquesta perversa concepció tauromàquica de la plaça política com a circ romà. El repte de MÉS ALGEMESÍ és passar de Roma a Grècia, és aconseguir transformar la plaça circense romana –o taurina ibèrica– en l’àgora grega, en el lloc on tota paraula, tot interés, tota idea puga expressar-se i debatre. No sé si finalment seré jo el rostre visible de MÉS ALGEMESÍ, però el que sé és que, si voleu que ho siga, ha de ser perquè voleu no una altra opció política, sinó una forma diferent de fer política. Si heu seguit mínimament el que fins ara hem fet a MÉS ALGEMESÍ, crec que sabreu de què estic parlant. En primer lloc hem decidit fer aquestes innovadores primàries obertes que manifesta ben a les clares la nostra aposta, no per una democràcia formal-partidista, sinó per una autèntica democràcia participativa; ens hem preocupat, no per criticar els altres partits, sinó per presentar esmenes sobre Algemesí als pressupostos generals de l’Estat; hem organitzat una interessant xerrada sobre el tema del fem i hem fet una proposta innovadora de recollida, i tot això sense incórrer en el típic plantejament populista de prometre llevar una taxa que no és municipal, promesa demagògica que altres han fet. Aquesta és la política que pense que cal fer, i no estic disposat a fer-ne cap altra. Seré crític i àcid quan calga –us reenvie a l’article meu de la pàgina web de MÉS ALGEMESÍ  Tribulacions d’un tributari”-,   treballaré conjuntament amb molta altra gent per un Algemesí amb menys asfalt i ciment i amb més verd, lluitaré per un Algemesí arrelat en les seues tradicions i en la seua llengua i obert a un món cosmopolita i plural que ens enriqueix, apostaré per un Algemesí que, a partir d’idees innovadores i atrevides, sàpiga tant reactivar la maltractada agricultura com crear un important teixit industrial, defensaré uns serveis públic forts i eficaços, uns serveis públics adreçats a consolidar i augmentar el benestar dels algemesinecs i les algemesinenques, defugiré les obres i actuacions megalòmanes i faraòniques i apostaré fermament  per una gestió austera i eficient dels diners públics amb l’objectiu de poder reduir l’important deute que acumula el nostre Ajuntament; en definitiva si aqueixa és la vostra voluntat, treballaré per fer un Algemesí MÉS solidari, MÉS dinàmic culturalment i econòmicament, MÉS sostenible, un ALGEMESÍ model de poble riberenc i mediterrani. Potser alguns puguen veure en MÉS ALGEMESÍ –tal volta vosaltres mateixos?– el típic partit frontissa oportunista que pot determinar qui siga o qui no siga l’alcalde. No sabem, òbviament, quina serà l’aritmètica parlamentària de la propera legislatura, però us puc assegurar que això és el que menys m’interessa. MÉS ALGEMESÍ s’ha de presentar ara, perquè si no mai es presentarà, però entenc que la nostra mirada ha d’estar posada en les eleccions de 2015. Crec que això ho hem de tenir tots nosaltres clar, i també els nostres possibles pretendents postelectorals. MÉS ALGEMESÍ no naix per a prendre-li l’alcaldia ni al PP ni al PSOE ni a ningú; d’entrada, perquè l’alcaldia a partir de maig de 2011 no és més d’ells que nostra. El simple fet de pensar que el nostre objectiu es prendre o manllevar-li quelcom a altri ja implica enfortir-lo. Això pot ser un mitjà necessari per a dur endavant el nostre programa, però no pot convertir-se en cap finalitat per se. MÉS ALGEMESÍ naix, hi torne a insistir, de la necessitat que experimenta molta gent, com la que ara estem ací, de canviar el trist espectacle de la política que al capdavall sempre acaba beneficiant els que en realitat no creuen en ella, sinó que únicament s’aprofiten d’ella. Jo estic disposat a defensar un MÉS ALGEMESÍ que, siga quin siga el partit majoritari, treballe a favor de projectes positius i concrets per al nostre poble, bé siga des del govern municipal o des de l’oposició. Experiències locals no massa allunyades en el temps, o experiències tripartides més recents en terres germanes, ens recorden que no sempre ocupar la poltrona implica dur endavant el programa. Per contra, experiències com les de CiU o el PNB, demostren que, si se saben jugar les cartes, l’oposició pot fer més pels ciutadans que aquell que reté la vara de comandament. Perquè no ho oblidem: el nostre objectiu ha de ser treballar per i a favor d’ALGEMESÍ, no per MÉS ALGEMESÍ, i encara menys contra ningú. El nostre aliat ha de ser la intel·ligència i la reflexió, no l’ànsia per les quotes de poder. Si vosaltres esteu d’acord amb mi, us demane que em voteu, per tal de treballar conjuntament, com us deia, per la deconstrucció de la ibèrica plaça de bous que converteix la política en un espectacle cruel i desagradable. Si vosaltres voleu, estic disposat a saltar a l’arena política per tal de posar fi a l’actual tauromàquia política, per tal de transformar l’actual plaça en una autèntica plaça grega, en una autèntica àgora on allò que es debata siguen projectes sorgits de la reflexió i la mesura i mai des de l’enconament o la tossudesa. Gràcies per la vostra atenció.

Josep A. Bermúdez i Roses

 

Discussion

No comments yet.

Post a Comment

Solve : *
30 + 10 =


Subscriu-te per correu

Adreça electrònica

Dreceres

Col·labora econòmicament
Web de Més Algemesí

Agenda


    Warning: Illegal string offset 'RAW' in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/import_ical.php on line 62

    Fatal error: Uncaught Error: Cannot use string offset as an array in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/import_ical.php:62 Stack trace: #0 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/ics-functions.php(363): ics_import_parse('/homepages/1/d3...') #1 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/ics-functions.php(208): ICalEvents::get_events(Array, 1573859388, NULL, 10) #2 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/ics-import.php(575): ICalEvents::custom_display_events(Array) #3 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-includes/widgets.php(738): widgetICSImporter(Array) #4 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/themes/themorningafter_3_3_1/functions/admin-sbm.php(22): dynamic_sidebar('right_sidebar') #5 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/themes/themorningafter_3_3_1/sidebar.php(2): woo_sidebar('right_si in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/import_ical.php on line 62