//
esteu llegint...

Altres

En record d’un prohom

El Diccionari de la Llengua Catalana defineix “prohom” com a aquell home que frueix d’una especial consideració. Eduard Sarrió Gonzalvo ha estat, sens dubte, un dels darrers prohoms d’Algemesí que ens han abandonat. No sols per mi, sinó per molts algemesinencs i algemesinenques ocupats i preocupats per la difícil identitat valenciana, Eduard gaudirà als nostres records d’una especial consideració. La talla intel·lectual d’aquest homenot que tan gentilment el poble d’Albalat ens prestà era, com a mínim, equiparable a la talla d’aqueix cos que avui soterrarem.

Amb Eduard se’ns va una part de la nostra història local, comarcal i de País; però la seua empremta quedarà per sempre. La meua amistat amb el seu fill menut va fer que el tractés el suficient per descobrir que tenia davant meu una gran persona en tots els aspectes. Les poques converses de jove que vaig tenir amb ell van servir per despertar en mi l’estima a la nostra terra, la nostra llengua, el nostre patrimoni i les nostres tradicions. Algemesinenc de pro, la seua figura es projecta, a l’ombra del campanar, al costat d’altres algemesinencs predilectes com Martí Domínguez, Joan Girbés, Segura Lago, Joaquim Pérez o Leonardo Borràs entre d’altres. Sé, per múltiples vies, que quan en els anys seixanta i setanta a les nostres contrades pràcticament ningú coneixia tan sols ni la paraula “nacionalisme” Eduard, persona profundament culta i autodidacta, ja tenia ben afermada la seua estima i compromís amb la cultura dels valencians; i a més ho feia en el peculiar context d’Algemesí. No podem oblidar que l’amor a la seua llengua i a la seua cultura, cosa estranya a l’església valenciana, sorgí, no com una reacció a la cultura catòlica oficial, sinó com una conseqüència dels compromisos que emanaven de la seua fe. Eduard demostrà a molts que nacionalisme i fe no eren incompatibles, sinó tot el contrari que es reforçaven mútuament. No és doncs d’estranyar que ell fos un dels impulsors del llegendari IPA que posà a altre cristià i nacionalista, com fou Joan Girbés, al front del primer ajuntament democràtic postfranquista.

Sempre recordaré que va ser ell el que un dia de juny de 1992, mentre anava jo per la porta de l’aire i ell anava a sa casa del carrer València, em cridà per dir-me “Bermúdez, tinc una mala notícia per donar-te: ha faltat Joan Fuster”. Amic personal de Fuster, amb qui sé que compartí moltes tertúlies, va ser ell qui, afectat, em donà una notícia que li acabaven de donar i que venia de comunicar a no sé qui. Recorde que em va dir que eixe dia el País Valencià es quedava orfe. Avui, el nacionalisme algemesinenc també.

No sóc jo la persona adequada per parlar-vos d’aquesta figura tan gran –possiblement poc reconeguda i valorada al nostre Algemesí-, però hui no podia escriure d’altra cosa. Poc és el que jo us puc contar de la seua tasca, però és per tots conegut el seu treball per la conservació i manteniment del patrimoni artístic, artesanal i popular valencià. Una visita a les seues cases d’Algemesí, Albalat o a l’hort d’Alzira ho testimonien. Eduard, però, no sols ha salvat i recuperat valuosíssimes obres d’art , d’artesania i mobiliari de múltiples cases tradicionals a punt de ser enderrocades, sinó que ha estat  l’alma mater de no menys nombroses intervencions i restauracions en el patrimoni artisticoeclesial valencià. Per sort Eduard ha estat un home que ha sabut viure el seu temps afortunadament amb la sensibilitat d’altres temps. Gràcies a ell s’ha conservat i recuperat part del patrimoni que els valencians d’altres generacions ens havien llegat. Mentre que altres s’emboliquen en la seua senyera per destruir i fer negoci amb el patrimoni material i pecuniari valencià, Eduard, calladament, dedicà la seua vida a protegir-lo i gaudir-lo. Possiblement per totes aquestes raons, en eixos difícils anys de la transició, i en plena “batalla de València”, la seua casa d’Albalat fou objecte d’una lamentable agressió.

Sobre la seua figura com a cap d’una gran família només dir que veure ahir a tots els seus fills –i néts- al voltant de la figura no menys gran d’Amparo, la seua dona, deixa palés com, les grans persones, ho són sempre en tots els aspectes. A la seua família, i especialment a Amparo, una forta abraçada.

Eduard Sarrió Gonzalvo, in memoriam.

 

Discussion

7 Responses to “En record d’un prohom”

  1. Deivia ser el pare de Mercè i Vicent Sarrió (pense=. DEP. I si no ho fóra en demane disculpes.

    Posted by Àngel | 8 March 2012, 17:52
  2. Molt significatiu el teu article al voltant d’un home de bé que ha segut un bé per a molts homes.Paraules les ha tingut per a tothom,cal dir que per a amics i per a altres no tan amics però sempre bones paraules.Moltes vegades i en molts anys ens hem creuat per el carrer del molí i sempre la seua salutació ha segut molt comunicativa.Ara aquest carrer quedarà una mica buit perqué ja mai més anirá pel mig d’un carrer per anar i tornar de la plaça.Descanse en pau un home de bé.

    Posted by J. R. POUS | 6 March 2012, 9:16
  3. El primer record que tinc d’Eduard Sarrió, calcule jo que serà de l’any 76, tindria jo uns tretze anys. Essent a missa guitarretes em va cridar poderosament l’atenció un home que tenia al costat que… resava en valencià! Tant em va sorprendre aquell fet que era incapaç de seguir la meua pregària mentre escoltava l’home. Fins a aquell moment no se m’havia mai passat pel cap que es podia resar en valencià!
    Gràcies Eduard per sorprendre’m i per obrir-me els ulls a una realitat invisible aleshores.

    Posted by Mª José | 6 March 2012, 0:37
  4. Eduard Sarrió, home de Parròquia.

    (S’entén que de Sant Jaume, sense menysvalorar les altres Parròquies creades a redós de l’augment de capellans a la diòcesi pels anys cinquanta-seixanta.)
    Per conèixer el seu fill capellà
    vaig entrar en comtacte amb la família Sarrió-Camarasa. I sempre ha estat per a mi un diàleg de profit i d’enriquiment en el món de la cultura nostra, de l’art i del nacionalisme. Junt a altres “Homenots” del País Valencià (de la Ribera: Fuster, Martí Domínguez,Joaquim Pérez… i l’encara en vida Josep Lluís Bausset), ha constituït una referència on mirar-nos les generacions més jòvens. Esperem que els seus esforços, dedicació i vida no caiguen en la desmemòria de la “pobra, trista, trista, disortada pàtria” però nostra.

    Posted by Llorenç Gimeno Soler | 5 March 2012, 18:22
  5. Bon viatge, homenot

    Posted by Ep | 5 March 2012, 17:16
  6. Jo he tingut la sort de parlar alguna vegada amb ell, com a gran amic del seu nét que soc. Era una persona increible sens dubte. Tant de bo per ací tinguérem més persones com ell.

    Posted by Jesús | 5 March 2012, 16:09
  7. Moltes gràcies Josep, és evident que ens cal que algú pose les coses al seu lloc i que testimonie els fets que han passat i que passen i passaran amb rigor. Celebre que sigues tu i que la teua prosa clara i contundent ens ajude als que anem darrere a situar-nos ben clarament en el món, petit poble, on ens ha tocat viure.
    Eduard Sarrió era un prohom total.

    Posted by Rafel | 5 March 2012, 14:11

Post a Comment

Solve : *
15 + 3 =


Subscriu-te per correu

Adreça electrònica

Dreceres

Col·labora econòmicament
Web de Més Algemesí

Agenda

  • 20 gener: SANT SEBASTIÀ DE VILA. INDEPENDÈNCIA D'ALGEMESÍ
  • 20 gener 19:15h – 20:00h: Processó cívica Sant Sebastià
  • 20 gener 20:00h – 21:00h: Lliurament Guardons d'Honor
  • 6 setembre: Avantvespra Festa: NIT DEL RETORN
  • 6 setembre 22:15h – 7 setembre 00:00h: Concert Extraordinari Banda Simfònica d'Algemesí
  • 7 setembre: Vespra de la Festa
  • 7 setembre 18:30h – 19:30h: Vespres a la Mare de Déu. SCHOLA CANTORUM
  • 7 setembre 21:00h – 8 setembre 00:00h: PROCESSÓ DE LES PROMESES
  • 8 setembre: FESTA MARE DE DÉU DE LA SALUT D'ALGEMESÍ
  • 8 setembre 09:00h – 12:00h: PROCESSONETA DEL MATÍ

Obert i en xarxa

Josep Bermúdez a FacebookJosep Bermúdez a TwitterTuenti de Josep Bermúdez

Ajuda’ns econòmicament