//
esteu llegint...

Economia i treball

El dia 29 hi haurà plenari

El dia 29 hi haurà plenari, com no! Tota l’oposició sabíem de sobra, quan vam sol·licitar el canvi de data, que no serien sensibles a la nostra petició. No es tracta de res més que sensibilitat. No sé fins a quin punt la vaga serà un èxit. Hi ha més de cinc milions de persones que no tenen ni eixe dret, perquè han perdut el dret anterior al de la vaga, el del treball. També hi ha haurà gent que igual no s’atreveix a exercir-lo, precisament per això, per no perdre el dret que els dona dret a la vaga. I també, hi haurà gent, com no, que no l’exercirà perquè no voldrà fer ús d’ell, perquè pensa que la reforma contra la qual es protesta generarà més treball.

Com ja va dir el nostre alcalde, jo no tinc una bola de cristall, ni he dit mai tenir-la, i per tant no sé que passarà el dia 29. Ara bé, tal i com també li he recordat jo reiterades vegades, ell tampoc la té, tal i com ha quedat clar després del “pleno al quince” del pàrquing o del PAI de la COPAL; això ha quedat més que clar. Tampoc sóc economista i tampoc sé què passarà després del dia 29, però això ho tinc una mica més clar; i no em fa falta cap bola de cristall per mirar el futur. Preferisc mirar el passat. I quan mire el passat immediat veig clarament que el govern popular no ha intentat resoldre un problema, el problema de l’atur, sinó que ha aplicat una recepta purament ideològica que va en els seus gens i que res ha de veure amb el problema que diu resoldre. Quan hom vol resoldre un problema ha d’anar a l’arrel, i això és exactament el que no s’ha fet.

Si un extraterrestre aterrara de sobte al nostre Estat i llegira el decret de la  reforma pensaria que l’origen del problema han estat els treballadors –públics o privats-. Pensaria que ací no es produeix riquesa perquè  els treballadors som uns gossos i ens calen mesures correctores i punitives. Res més lluny de la realitat. Ací durant la primera dècada del present segle els mateixos treballadors hem produït riquesa –incloent els funcionaris públics-. I quina casualitat,  l’hem produïda exactament amb el mateixos paràmetres qüestionats, que no eren altres que els que el sacrosant “mercat” ha indicat. Per a res hem estat els treballadors els causants, sinó que han estat aquells que han pensat que han pensat que la “mà invisible” que tot ho arregla sempre funcionaria. Desregular el mercat, que és el que ara es vol fer, no és la solució, sinó la causa del problema. En concret és la desregularació i el desmadre que el neoliberalisme imposà al nostre Estat en eixa època de bonança que arrenca a finals del 90, o si molt m’apureu, després de la crisi del 92. L’origen de la crisi no cal buscar-lo en 2008, sinó en eixa època. En aquell moment qui tenia que ordenar el “mercat” no ho va fer, i ara ens vol fer creure que la culpa és nostra. Algú, i no van ser els treballadors i treballadores, va decidir que en aquells moments no era necessari incentivar la investigació; algú va decidir que invertir en rajola i no en industria productiva era millor; algú va decidir que crear les condicions que feren possible l’aparició d’un teixit industrial productiu es podia esperar  Però ara ho paguem nosaltres, no “algú”. La classe treballadora en tot cas el que paga és haver-se cregut els cants de sirena d’aquell capitalisme especulatiu i financer que prometia convertir-nos a tots en una mena de germans menors de Bill Gates.

A molta gent, i m’incloc també a mi, la crisi ens ha pillat a contrapeu, perquè en major o menor mesura, tots hem crescut –i cregut- una societat de l’abundància. La nostra mentalitat ja no tenia res a veure amb la dels nostres pares que havien crescut en tot el contrari, en una societat de la carestia. Ells estaven més preparats per al que ens espera.

Ni  Europa  ni el nostre Estat pot cedir en les conquestes socials que el S XX ha arrencat al capitalisme salvatge del segle XIX. L’actual govern espanyol, però, pensa que l’única manera d’avançar en el segle XXI és retornant al segle XIX. Les meues filles és trobaran un mercat més agressiu i mes salvatge que el que es trobaren mon pare i ma mare al final de la seua vida. Però el pitjor de tot, i és el que més greu em sap, és que aquest pas enrere podem arribar a donar-lo amb el vist-i-plau -i fins i tots al els crits d’ànims- de la pròpia classe perjudicada. No sé si havia passat alguna vegada açò en la història. Molta gent ha votat al partit popular està convençuda que els sacrificis que se li demanen són necessaris, però no sé què pensaran quan els pares siguen acomiadats per ser substituïts per un fills que seran explotats a la manera decimonònica: treballaran més i cobraran menys. La reforma actual no pretén afavorir ni el treballador ni el treball, sols pretén afavorir uns pocs: els que han acumulat el capital en aquesta crisi –i les anteriors-. No és una reforma per crear ocupació, sinó per destruir-la i recollir els beneficis. En uns pocs mesos veurem, si no ha començat ja, com es va a retraure brutalment el consum. Els que estan aturats evidentment no poden consumir, i els que no, amb la perspectiva que tenen de ser acomiadats- es cuidaran molt de fer-ho.

Però cal fer com si no passés res, cal dissimular, cal fer un plenari per tal que Algemesí aporte els seu granet de sorra a la destrucció dels estat social que construïren els nostres pares. Els nostres fills, però també els fills de la majoria de gent que ha votat a l’actual partit en el govern, algun dia ens demanaran comptes, o millor dit, els demanaran comptes deixa insensibilitat, els preguntaran per què eixe dia Algemesí no respectà el crit d’estupor i incredulitat que el dia 29 tanta gent farà sentir. Algun dia.

Discussion

One Response to “El dia 29 hi haurà plenari”

  1. Benvolgut amic, una volta més has encertat en els teus plantejaments. Veritablement els que més estan patint la crisi són els treballadors, els que no l’han provocada. L’ha provocada amb premeditació i traïdoria el capitalisme financer purament especulatiu, un capitalisme que no té res a veure amb el capitalisme productiu que crea riquesa. És el capitalisme ferotge i insaciable que actua sense regles ni control i al que no li preocupa les bosses d’extrema pobresa que crea entre els éssers humans. La tur, la precarietat en el treball, els sous de misèria,la pèrdua de la societat de benestar, la lenta i progressiva desaparició de les classes mitjanes estan modelant una societat cada vegada més empobrida i -paradoxalment!- més conformista. Amb la por a perdre el lloc de treball, qui s’arrisca a fer vaga?

    Posted by Lluís | 20 March 2012, 23:04

Post a Comment

Solve : *
14 + 15 =


Subscriu-te per correu

Adreça electrònica

Dreceres

Col·labora econòmicament
Web de Més Algemesí

Agenda


    Warning: Illegal string offset 'RAW' in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/import_ical.php on line 62

    Fatal error: Uncaught Error: Cannot use string offset as an array in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/import_ical.php:62 Stack trace: #0 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/ics-functions.php(363): ics_import_parse('/homepages/1/d3...') #1 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/ics-functions.php(208): ICalEvents::get_events(Array, 1574110841, NULL, 10) #2 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/ics-import.php(575): ICalEvents::custom_display_events(Array) #3 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-includes/widgets.php(738): widgetICSImporter(Array) #4 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/themes/themorningafter_3_3_1/functions/admin-sbm.php(22): dynamic_sidebar('right_sidebar') #5 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/themes/themorningafter_3_3_1/sidebar.php(2): woo_sidebar('right_si in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/import_ical.php on line 62