//
esteu llegint...

Ajuntament

El regust amarg de la política

El plenari del dijous passarà a la història per les 12 hores de duració -10 efectives-  però en la meua història personal el recordaré per altra cosa: pel mal sabor de boca –i d’esperit- que em deixà, pel regust amarg amb que em vaig quedar pel darrer tema tractat. Ja ho vaig dir allí i  ho torne a repetir: anàvem a veure un exemple del que no és ni serà mai la forma de fer política de MÉS ALGEMESÍ.

En el darrer punt es tractava una moció del Partit Popular demanant que Marta Trenzano abandonés el seu escó. El motiu era el comunicat de premsa que aquesta havia tret  sobre la sentència que anul·lava part de les bases de l’oposició a Intendent Principal i que, per tant, anul·lava el resultat. En aquest comunicat es citaven,  amb noms i cognoms, a dos membres del tribunal i se’ls senyalava com a “afins al partit popular”, una cosa totalment innecessària, injustificada i que res tenia a veure amb la sentència. Un d’ells, el president, és veí del poble, Javier Vila, a qui conec. El mínim que puc dir d’ell és que em sembla una persona equànime i mesurada. Sincerament em va saber molt greu que una persona tan afable i tranquil·la com ell es vegés, de sobte, implicat en una qüestió política tan desagradable.

Pense, i continue pensant, que fou un error personalitzar fins a eixe extrem la qüestió. El seu nom i el de l’altre membre de tribunal –que sí que ha tingut càrrec polítics, però que estava allí perquè complia els requisits tècnics- són irrellevants, al meu entendre, per treure profit polític a la bufetada que suposava per a l’equip de govern aquesta sentència. És cert que Javier Vila té altes responsabilitats en l’Ajuntament de València: és Secretari General de l’Ajuntament, és el funcionari de màxim grau d’eixe Ajuntament.  I ho és perquè li correspon per mèrits propis, no per designació política. Si governes el PSOE o Compromís, continuaria essent-ho.  No oblidem per altra banda que la presència tant de Javier com del Sr Herrero, fou un dels punts que impugnava el sindicat recurrent. I no oblidem tampoc que el tribunal deixa ben clar en la  sentència que el seu nomenament és totalment legal. No sé doncs a què venia el implicar-los. Del Sr Herrero no puc parlar, i per molt alt càrrec polític que tinguera, com he dit, estava allí legalment –ho diu el jutge-.  Però de Javier sí puc i vull parlar.  A mi personalment, que fos el president del tribunal em dona plena garantia  que el procés ha estat un procés nét. Jo això no ho dubte. No és que el conega tampoc molt, però pel que conec veig que és una persona totalment honesta i amant de la legalitat, i per això crec que Javier no és mereixia veure’s implicat en aquest tema.

Crec que això deuria haver estat el tema de la moció, la defensa única i exclusiva de les persones. Però dissortadament la moció que plantejava el Partit Popular era doble i al meu entendre barrejava dues coses que devien haver-se separat. La moció tenia dos punts. En el primer no sols es condemnava el comunicat, sinó que s’instava també a la cap de llista socialista “a abandonar el seu càrrec públic”. A més a més, en l’explicació de la moció es feia un atac no sols polític, sinó també un atac a la persona. Aquest és un procedir que nosaltres no podem tolerar vinga d’on vinga. La funció d’un equip de govern que té una majoria absoluta i que sap que plantege el que plantege eixirà endavant, no és demanar a membres de l’oposició que abandonen el càrrec. Si nosaltres entravem en eixe joc –polític- demà podíem ser recusats –amb raó o sense-  per qualsevol motiu; i com nosaltres, tots. El seu plantejament era, es mire com es mire, políticament inacceptable, i estèticament, per no dir altra cosa, poc elegant.

De fet, el que pertocava era no fer una moció “contra” res, sinó “a favor” de l’honorabilitat de les persones implicades. És més, aquest era el contingut del segon punt de l’acord, contingut que nosaltres subscrivíem i subscrivim plenament. Ho deixàrem clar en la nostra primera i segona intervenció. De fet, vam sol·licitar al Sr Alcalde que es votaren el dos punts de la moció per separat, ja que nosaltres volíem votar el primer en contra i el segon, que era el que ens interessava deixar ben clar, a favor. Però incomprensiblement el Sr Alcalde ho impedí i no tinguérem més remei que votar la moció en contra.

Però no sols per això, sinó també perquè per acabar-ho d’adobar, qui defensava la moció popular tingué una segona intervenció molt desafortunada. Es dedicà a engegar el “ventilador”  i expandir “merda” sobre suposades actuacions irregulars d’un responsable policial anterior, amb la qual cosa s’estava alimentant determinades  sospites socialistes. Per a defensar tant al candidat elegit com a tribunal no calia posar en qüestió a ningú. Es tornava a caure en l’error d’implicar a terceres persones.

Al meu parer l’assumpte està ben clar. Per una qüestió formal –una base de la convocatòria extreta d’una llei valenciana que la Generalitat incomprensiblement no havia modificat en el sentit indicat per una sentència del Constitucional- s’anul·lava el resultat. En cap moment la sentència qüestiona el procedir del tribunal ni de Javier, el seu president. És més, la sentència indica que el tribunal corregí, motu propio, un altra base també il·legal. Si s’anul·len les bases és perquè aquestes, atenent a un precepte valencià no derogat, no deixaven presentar-se a persones majors de 55 anys, no perquè el seu desenvolupament fora irregular.  Personalment tinc clar que la sentència no posa en qüestió el mèrit del candidat finalista, Erich. Jo vaig estar revisant l’expedient, i Erich aprova l’oposició perquè supera totes les proves. De fet, si no recorde mal, tots els candidats aproven totes les proves a les quals es presenten; el que passa és que van abandonant i a les últimes sols es presenta ell. Conec des de fa un any a l’Intendent Principal i sols puc dir que és una persona que viu la seua professió. M’ha suportat pacientment i ha contestat tots els correus i suggeriments que li he fet. La seua feina no pot ser posada en qüestió per aquest revés, que és un revés, en tot cas per a l’equip de govern, i no per a ell. A l’Intendent Principal caldrà jutjar-lo pels resultats de la seua gestió –que personalment crec que és bona-, però evidentment no per una situació de la qual, com molt bé és va dir en el plenari, ell és la primera víctima.

Conforme us he dit, el dijous vaig presenciar la part més desagradable de la política, la política en la qual espere no incórrer mai, i si alguna vegada ho fes, per favor, digueu-m’ho.  Hui sols mostrar la meua solidaritat amb totes eixes persones que s’han vist injustament i innecessariament implicades en una qüestió en la que per a res devien haver-se vist mai implicades.   

 

 

Discussion

5 Responses to “El regust amarg de la política”

  1. Evidentment la gestió sempre és una gestió política, perquè la política, al capdavall, es fa a través de la gestió. En tot cas entenc la frase de Manolo com a que en un poble cal fer és política local, i política local, afegisc, des de l’honestetat i la transparència, com indica Samaruc. Això és el que he intentat fer jo en aquesta entrada. No és una visió sentimental de l’assumpte, és una visió honesta del tema que es debatia. No es debati la política de personal ni les bases de l’oposició. Estic d’acord en les reflexions que fa Bob, però això no era el que s’estava debatint. Sobre les responsabilitats tècniques i polítiques de la sentència. L’entrada no anava sobre qui ha d’assumir políticament l’error ni sobre les conseqüències perquè eixe no era el tema. Podria haver estat si algú hagués presentat una moció al respecte, però no es presentà -a més el tema jurídicament és una mica complex-. La meua queixa és per què per a fer política han d’eixir noms de gent que no és política i que “passava” per allí. Això no és sentimentalisme, és una reivindicació de l’honestetat dels plantejaments dels polítics. Tot no val. Crec que ací algunes persones s’han equivocat de totes, totes a l’hora de plantejar la qüestió -en els dos bàndols s’han produït errors-. S’ha intentat utilitzar aquesta situació i a terceres persones per a fer una política de “trinxeres” que a mi no m’agrada, i eixa és la meua queixa: REIVINDICAR UNA MANERA DIFERENT DE FER POLÍTICA.

    Posted by Josep | 4 June 2012, 21:25
  2. Jordi, gràcies per recordar l’entranyable amic Manolo Borràs. Però l’única política i la única gestió que entenen les persones honestes és la que defén els interessos de la societat front als interessos particulars i de partits, avui tan de moda, interessos espuris, il·legítims i bastards. Eixe és el fons de la qüestió: la gestió pública és la que crea la necessitat dels polítics. I els polítics es dignifiquen quan serveixen a la societat amb transparència i honestedat. Hem de dir les coses clares. La política no és mala, tot el contrari. Hem de distingir entre els polítics que serveixen la ciutadania i aquells que s’aprofiten del càrrec; hem de distingir entre els polítics que tenen una bona formació intel·lectual, moral i cívica dels que no la tenen.

    Posted by samaruc | 4 June 2012, 20:43
  3. Comprenc però no compartisc la teua visió sentimental de l’assumpte. La nefasta gestió dels recursos humans per part dels càrrecs públics costen molts diners, diners que tanta falta fa per a tantes coses.
    En el cas que tractem, per exemple, per què hem de pagar els contribuents a l’advocat i el procurador de l’Ajuntament? Per què hem de pagar les dietes i publicacions oficials que comporta el nou procés per a cobrir eixa plaça?
    Que ho pague ell, el responsable de la irregularitat declarada per la sentència.

    Posted by Bob | 4 June 2012, 19:20
  4. Manolo Borras, en glòria estiga, ja ho deia. “En un poble no cal fer política, cal fer gestió.”

    Posted by Jordi | 4 June 2012, 18:16
    • Doncs, pense que no és cert, en glòria estiga. Existeix la política municipal. Encara que siga un poble de 30 habitants. El simple fet de prioritzar unes coses i no altres és una decisió política.

      Posted by Pepe Manuel | 4 June 2012, 18:59

Post a Comment

Solve : *
6 − 1 =


Subscriu-te per correu

Adreça electrònica

Dreceres

Col·labora econòmicament
Web de Més Algemesí

Agenda


    Warning: Illegal string offset 'RAW' in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/import_ical.php on line 62

    Fatal error: Uncaught Error: Cannot use string offset as an array in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/import_ical.php:62 Stack trace: #0 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/ics-functions.php(363): ics_import_parse('/homepages/1/d3...') #1 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/ics-functions.php(208): ICalEvents::get_events(Array, 1573859121, NULL, 10) #2 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/ics-import.php(575): ICalEvents::custom_display_events(Array) #3 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-includes/widgets.php(738): widgetICSImporter(Array) #4 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/themes/themorningafter_3_3_1/functions/admin-sbm.php(22): dynamic_sidebar('right_sidebar') #5 /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/themes/themorningafter_3_3_1/sidebar.php(2): woo_sidebar('right_si in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/wordpress-ics-importer/import_ical.php on line 62