Warning: Use of undefined constant WPLANG - assumed 'WPLANG' (this will throw an Error in a future version of PHP) in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/sexybookmarks/includes/bookmarks-data.php on line 9

Warning: Use of undefined constant WPLANG - assumed 'WPLANG' (this will throw an Error in a future version of PHP) in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/sexybookmarks/includes/bookmarks-data.php on line 11

Warning: Use of undefined constant WPLANG - assumed 'WPLANG' (this will throw an Error in a future version of PHP) in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/sexybookmarks/includes/bookmarks-data.php on line 11

Warning: Use of undefined constant WPLANG - assumed 'WPLANG' (this will throw an Error in a future version of PHP) in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/sexybookmarks/includes/bookmarks-data.php on line 11

Warning: Use of undefined constant WPLANG - assumed 'WPLANG' (this will throw an Error in a future version of PHP) in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/sexybookmarks/includes/bookmarks-data.php on line 13

Warning: Use of undefined constant WPLANG - assumed 'WPLANG' (this will throw an Error in a future version of PHP) in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/sexybookmarks/includes/bookmarks-data.php on line 13

Warning: Use of undefined constant WPLANG - assumed 'WPLANG' (this will throw an Error in a future version of PHP) in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/sexybookmarks/includes/bookmarks-data.php on line 13

Warning: Use of undefined constant WPLANG - assumed 'WPLANG' (this will throw an Error in a future version of PHP) in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/sexybookmarks/includes/bookmarks-data.php on line 13

Warning: Use of undefined constant WPLANG - assumed 'WPLANG' (this will throw an Error in a future version of PHP) in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/sexybookmarks/includes/bookmarks-data.php on line 15

Warning: Use of undefined constant WPLANG - assumed 'WPLANG' (this will throw an Error in a future version of PHP) in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/sexybookmarks/includes/bookmarks-data.php on line 15

Warning: Use of undefined constant WPLANG - assumed 'WPLANG' (this will throw an Error in a future version of PHP) in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/sexybookmarks/includes/bookmarks-data.php on line 17

Warning: Use of undefined constant WPLANG - assumed 'WPLANG' (this will throw an Error in a future version of PHP) in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/sexybookmarks/includes/bookmarks-data.php on line 17

Warning: session_start(): Cannot start session when headers already sent in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/simple-twitter-connect/stc.php on line 33

Warning: Cannot modify header information - headers already sent by (output started at /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-content/plugins/sexybookmarks/includes/bookmarks-data.php:9) in /homepages/1/d346401751/htdocs/josepbermudez/wp-includes/feed-rss2.php on line 8
Justicia social – Josep Bermúdez http://josepbermudez.com Regidor de l'Ajuntament d'Algemesí Wed, 02 Aug 2017 10:37:35 +0000 en-US hourly 1 https://wordpress.org/?v=4.7.16 Tenim una regidoria d’Igualtat? http://josepbermudez.com/1358 http://josepbermudez.com/1358#respond Wed, 09 Mar 2016 16:05:36 +0000 http://josepbermudez.com/?p=1358 He volgut esperar-me a que passara el 8 de març, però ja no puc xafar-me més la llengua: no, no la tenim. Vaja celebració del 8 de març! Increïble. Ja ho vaig dir: no són canvi, sinó recanvi pur i dur. A l’actual equip de govern pensen que amb posar un nom més “modern” a una regidoria està tot fet.

La programació del 8 de març que ens han oferit és digna del millor govern retrògrad que puguem tenir. La Sección Femenina del Movimiento ho hagués fet millor. En primer lloc, el dia 8 de març és un dia reivindicatiu i no és digne d’un govern progressista “boicotejar” l’assistència a la manifestació reivindicativa del 8 de març contraprogramant una interessant conferència per al mateix dia i mateixa hora que la manifestació. Això no té cap sentit. Això ja ho posà de moda el PSOE en les legislatures anterior quan organitzava el dia de la bicicleta o una volta a peu per a l’1 de maig.

Però la decepció no acaba ahí. Pròpiament la nova regidoria d’Igualtat sols ha organitzat dos actes i els dos ahir, la conferència i l’exposició. La resta d’activitat les han organitzat altres associacions. Totes són interessants però no totes són apropiades per a aquesta setmana, i això qui ho ha de decidir és la regidoria d’Igualtat. És important la prevenció de riscos a la llar, però no en una setmana de la dona perquè s’associa dona i llar. És igualment important l’educació per a la salut, però tampoc cal associar allò femení amb la preocupació pel sobrepès, ja que això ens afecta a tots. Activitats tan interessants com aquestes deurien d’haver-se realitzat en un altre context i no en el context de la Setmana de la Dona, donat que reforcen determinats estereotips femenins. Evidentment la pròpia regidoria d’igualtat deuria haver fet veure que eixos actes millor en qualsevol altra setmana que en aquesta. Però eixa funció d’orientació i promoció d’activitats d’igualtats no l’ha feta, i és justament el sentit de ser d’aquesta regidoria, que és una regidoria d’Igualtat, amb pretensions superiors a les tradicionals regidories de la dona.

Però la deixadesa de funcions no acaba ací. En el darrer plenari l’equip de govern ja va fer el més absolut ridícul presentant una moció d’autoreprovació de la seua pròpia tasca de promoció de la igualtat. Ja els diguérem que la responsable de promocionar la igualtat de gènere no podia demanar-se a si mateix més pressupost per igualtat, més activitats, crear un Consell de la Dona… Tot això estava en la seua mà fer-ho i si no ho ha fet és perquè no ha volgut. Era l’absurde de la moció. Però no contents amb això la declaració d’intencions no ha durat ni mig mes.

En aquella moció demanaven “desenvolupar polítiques públiques adreçades a la sensibilització ciutadana” o “Reforçament de la Regidoria d’Igualtat”. La presentaren perquè venia el 8 de març, i ara que podien demostrar que això no eren sols paroles, paroles, paroles no fan res del que diuen. No els interessen les polítiques reals d’igualtat sols el interessa queda bé de cara a la galeria.

Fixeu-vos si creuen tant poc en el que fan que si visiteu la pàgina web de l’ajuntament i aneu a la pestanya d’Àrees de Gestió on trobeu enllaços a totes les regidories… la d’Igualtat no està! Invisibilitat total. Com us deia de facto  no la tenim. No és fort això per a un govern que es reclama progressista i està encapçalat per una dona? En han demanat reforçar una regidoria en la que sembla ser que no creuen ja que ni s’han dignat en posar-la en la pàgina municipal. Ara, això sí, apuntar-se a penjar-se la medalla sempre estan a punt.

He comparat les activitat que altres ajuntament de la comarca han fet amb les que hem fet nosaltres. Ni punt de comparació. Tan poc els importa fer bé les coses relatives a la igualtat que ni tan sols han penjat la informació de la Setmana de la Dona en la pàgina web. Si busques “Setmana de la Dona” a la pàgina web t’apareixen més de 20 informacions d’activitats d’altres anys i sols l’anotació en l’agenda de l’activitat d’ahir. Lamentable ni tan sols s’han molestat en generar una entrada per a la pròpia web. Com estava això d’augmentar la sensibilització? Enganys i més enganys.

En temes d’igualtat, no és que han fet el mateix que altres anys, sinó que han fet menys i ho han fet pitjor. Ara això sí, a progressistes i preocupats pel tema no els guanya ningú. Però sols de boqueta, clar.

]]>
http://josepbermudez.com/1358/feed 0
Damocles i el sou de l’Alcalde http://josepbermudez.com/1161 http://josepbermudez.com/1161#respond Sun, 16 Feb 2014 16:52:36 +0000 http://josepbermudez.com/?p=1161 Ja sé que des de l’equip de govern ens van a qualificar d’exagerats i alarmistes, però els ajuntaments, o millor dit, els ciutadans, tenim damunt nostre una nova espasa de Damocles; i ja van no sé quantes. Els últims dies de l’any el govern de l’ultraconservador Rajoy aprovà eixa famosa Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, sí, eixa en la qual es “limitava” el jornals dels alcaldes. Tal volta això haja estat el punt més cridaner i mediàtic, però no és ni de lluny, el més important i problemàtic. Una vegada més, sota l’excusa de la crisi perpetraven una estafa, fent veritat el ja tan desgastat lema “No és una crisi, és una estafa”. La llei és un torpede directe a la línia de flotació dels ajuntaments. Un conegut i entès en aquests temes que conec em diu que sembla ser que Montoro i Beteta no han xafat mai un ajuntament, i que no saben els serveis que presten. Possiblement les dues coses, ja que els dos són dels privilegiats que no necessitaran eixos serveis perquè se’ls poden pagar. Els article 25 i 27 principalment desproveeixen als ajuntament de gran part de les competències i serveis que venien prestant a la ciutadania. Si, a més, l’ajuntament és menor de 20.000 habitants el deixa pràcticament en “porreta”. Són uns insolidaris els que han decidit això, els que condemnen a milers i milers de ciutadans a una societat que ja és clarament la del “malestar”. En una època en la qual els serveis públics, especialment els socials i educatius, són més necessaris que mai, ells decideixen que els ajuntaments no poden prestar-los. Però no ens preocupem, que ara vindrà la Generalitat a prestar-los, diu la llei. Bon acudit, no? Si la llei es compleix, i se suposa que qui les dicta, les dicta amb la intenció que es complisquen, molts ciutadans i ciutadanes d’Algemesí es quedaran sense plaça escolar d’infantil de primer cicle, molts majors sense ajuda a domicili, molts menors en risc d’exclusió es quedaran sense ningú que s’ocupe d’ells, els col•legis públics que tenen conserge sense ell i tots sense ningú que pague la neteja. Perquè si espereu que eixos serveis els preste la Generalitat o el financie, tal com diu la llei, el millor és que espereu asseguts; per no cansar-vos, clar. Ja veurem com queda el ball, perquè és una llei tan desgavellada que dubte que es puga complir realment. Ni els mateixos ajuntaments del PP van a aplicar-la, ja que l’únic que podria passar és que algú posara en pràctica el consell de Juanita la de la Pobla Llarga. De fet, fins i tot els populars d’Algemesí han començat a practicar la “insubmissió” a llei aprovant unes ajudes als autònoms que ja no podíem aprovar per no ser competència municipal. Qui us anava a dir que anàveu a ser insubmisos, eh! Quantes voltes pega el món. Però sabeu, el que més m’ha cridat l’atenció no és això, sinó el prompte que s’han posat d’acord els polítics populars per deixar en paper mullat la mesura estrela del projecte: la reducció del jornal dels alcaldes. Al capdavall, aquesta llei, que anava a ser exemplar, ho ha estat: ha estat un exemple de la hipocresia i pocavergonya dels polítics del Partit Popular. Començaren dient que cap alcalde cobraria més que el President del Govern, que a tot estirar cobrarien com un Secretari d’Estat. Però clar, resulta que sobre el paper un Secretari d’Estat cobrava una cosa i amb els complements un altra. I feta la llei, feta la trampa; feta la trampa en forma de llei, clar. Han aprofitat el primer Real Decret que han aprovat sobre transport ferroviari (?) i aprofitant que el Pisuegra -o el tren aquest cas- passava per Valladolid, han aclarit que els alcaldes sí que poden cobrar més que el President del Govern. Tot un exercici d’hipocresia política. És més, no sols han dit que poden cobrar més, sinó que si se passen del límit que ells han establert, però l’ajuntament no té deutes, fins juny de 2015 poden continaur cobrant el desgavell que cobraven. Quina cara! Així doncs, el nostre Alcalde s’ha aprestat a ordenar als tècnics municipals que preparen tota la documentació per tal de poder cobrar els 60.710€ que cobra, en compte dels 55.000€ que marca ara la norma. I és legal, clar. Eixa és la primera decisió que ha pres en relació a la nova llei, continuar cobrant el que cobrava. No ha demanat informes sobre com afectarà la llei als ciutadans, sobre quants poden quedar-se sense els serveis que prestem o quants treballadors es veuran afectats. No, ha demanat informes sobre si pot continuar cobrant el que cobrava! Què fort! Que més dóna que estiguem obligats a reduir serveis? El més important d’una llei que afectarà a milers de ciutadans d’Algemesí és que ell no veja reduït el seu poder adquisitiu. Faltaria més! Mentre que la seua espasa de Damocles en forma de reducció de jornal sabem que per ara no caurà sobre ell, sobre la resta de caps continuen penjant no una espasa, sinó un exercit d’espases de Damocles que cada vegada estan més esmolades i són més certeres.

]]>
http://josepbermudez.com/1161/feed 0
Carta oberta a la consellera de Benestar http://josepbermudez.com/1099 http://josepbermudez.com/1099#respond Sun, 04 Aug 2013 20:50:05 +0000 http://josepbermudez.com/?p=1099 El passat 30 d’abril, i en l’exercici del seu càrrec, vosté tingué a bé visitar Algemesí per tal de conèixer la realitat social d’aquesta ciutat. La seua primera visita oficial va ser per al poble d’Algemesí una alegria i per això el Sr Alcalde la va rebre oficialment i li va fer signar al Llibre d’Honor de la Ciutat. La visita de qualsevol autoritat autonòmica és sempre interessant i ben valorada per Més Algemesí. No obstant això, som del parèixer que açò no pot ser considerat un acte excepcional o extraordinari, sinó que una de les obligacions que té qualsevol conseller o consellera és conèixer la realitat dels diferents pobles.

Dissortadament la seua visita no vingué acompanyada del millor “regal” que vostè ens podia fer, l’abonament dels 423.577’72€ que la seua Conselleria deu al nostre poble. Paradoxalment, el que s’esdevingué fou el contrari: el poble d’Algemesí va ser el que li va fer a vostè un regal d’una ceràmica de la muixeranga valorada en 440€. Aquesta decisió no la va prendre vosté, sinó el nostre Alcalde. Però al nostre parer tal decisió va ser molt desafortunada, no sols perquè no és coherent amb el moment de crisi que vivim o amb el fet que la seua Conselleria és una de les grans moroses d’Algemesí, sinó perquè no és coherent  amb el nou model de praxi política que els ciutadans reclamen.

Vosté sap millor que nosaltres que la Conselleria de Benestar Social ha retallat subvencions a associacions que treballen amb discapacitats, que no paga els serveis que moltes empreses li presten, que s’han desentés del servei de teleassistència, que deuen moltes subvencions a molts ajuntaments… Això fa que l’acceptació d’un regal de 440€ per part de vosté puga ser vista per molts ciutadans com una manca total de sensibilitat. Desconeixem si aquest regal ha passat a formar part del patrimoni institucional de la Conselleria o del seu personal –esperem que siga la primera opció-, però, siga com siga, pensem que són diners dels contribuents d’Algemesí que no estan ben emprats, i molt més si, com és el cas, es tracta de fer-li un regal a la Consellera de Benestar Social que no està passant necessitat. Pensem que resulta incongruent gastar-nos 440€ en un regal, quan el millor regal i reconeixement que li haguérem pogut fer a vosté és utilitzar eixos 440€ en incrementar les polítiques socials.

Res, però, és irreversible, i pensem que aquests diners encara es poden revertir en favor dels més necessitats d’Algemesí. La millor manera de fer-ho seria fent vostè una donació de l’obsequi a l’Ajuntament per tal que aquest el lliure a qualsevol entitat local social o de cooperació, associació que realitzaria una rifa o acció similar que li permetria recaptar diners per a aquells que estan patint els efectes de la crisi actual.

Més Algemesí entén que vostè, que tan coneixedora és de la situació de penúria que estan passant molts valencians i valencianes, serà sensible a la nostra argumentació i que tindrà a bé desfer-se d’un regal pagat pels contribuents, un regal que a vostè no li fa cap falta. Aquest gest, a més de pal·liar mínimament alguna necessitat més vital, serviria també per deixar en el lloc que pertoca la seua honorabilitat i la de la classe política en general.

 

(Publicada el dia 4 d’agost al Levante-EMV. Edició de La Ribera, pàg. 36)

]]>
http://josepbermudez.com/1099/feed 0
Quina hipocresia! http://josepbermudez.com/1081 http://josepbermudez.com/1081#respond Sat, 22 Jun 2013 16:43:46 +0000 http://josepbermudez.com/?p=1081 La deriva dels populars valencians no té nom. No podem posar-los a tots en el mateix sac, i certament les rabietes i desgavells que fan els populars a les Corts avergonyeixen fins i tots als seus correligionaris d’Algemesí, però ara us contaré l’última. Un desgavell que té el seu origen en els capitosts del “cap i casal” però és un desgavell que els meus companys de consistori, incomprensiblement, han fet seu. La veritat, esperava una mica més de “trellat” –paraula que ja utilitzaven els ibers valencians del segle VI a de C i molt anterior a la catalana “seny”, clar-. Però no, una vegada més el grup municipal es converteix en la “voz de su amo”, i quan toquen la corneta formen files. Ara toca presentar com a moció l’adhesió al “Acuerdo de la Sociedad civil por la Comunitat Valenciana”. D’entrada, com a mínim, han de posar una mica més d’atenció. Com xiquets de l’ESO, o jo diria que de primària, s’han dedicat a omplir el buits del documents que els han enviat. Però ho han fet mal: “Necesitan mejorar” posarem al butlletí de notes –en castellà, conforme està el text que han presentat-.

Però, no sols són incapaços d’emplenar adequadament els espais buits –han posat que son el Grupo Municipal ALGEMESÍ” i la moció la presentaven al “Ayuntamiento ALGEMESÍ”-, sinó que no saben que es la “societat civil”. No fa falta haver llegit a Hegel per a saber que una proposició que impulse un partit polític no és exactament un “Acuerdo de la Sociedad civil”. Un acord de la societat civil hagués estat si hagués eixit d’ella, però quan són els polítics els que han de dir a la societat civil el que han d’acordar, aquesta deixa de ser societat civil. Per tant la primera part del títol és falsa. Però és que la segona també! Quan u llig l’acord se n’adona que aquest és més del de sempre. Partint del pressupòsit que “nos sentimos parte de un todo llamado España” i que “nuestro progreso lo hemos puesto al servicio de todos los españoles” no fa més que repetir els tòpics absurds sobre la “Comunitat”  que ens han dut a l’actual situació . De fet el terme Comunitat Valenciana està utilitzat 7 vegades al text. i el d’Espanya una menys, 6. U no sap si la intenció de l’acord és impulsar a la “Comu” o a Espanya.

Però això, en realitat, és secundari. El pitjor és la hipocresia que mostren els que han elaborat el text i els que el promocionen per la doble moral que tenen. Segons ells la primera mesura que necessitem és:

Un compromiso para hacer valer la imagen de la Comunitat Valenciana, y que nunca más sea puesta en entredicho.

Tindran cara! Qui posa en qüestió la imatge de la seua “Comunitat Valenciana”, són ells! Són  els redactors d’eixe text els que la posen en qüestió. Som coneguts arreu del món per l’inútil aeroport de Castelló, perquè el partit que ens governa està ple de corruptes, per la ruta del balafiament, per tracte cruel i despietat a les víctimes de l’accident del metre, perquè tots els corruptes de l’estat –Gurtel, Noós…- venen a refugiar-se ací… És la societat civil qui taca la imatge dels valencians? No, són ells i cal dir-ho així d’alt i clar. Si realment volen “fer valdre la imatge” del País Valencià que s’aparten i aparten les corruptes maneres de la política.

Però la hipocresia no s’atura ací. Ells, que retiren la gratuïtat dels medicaments als discapacitats, ells, que estan deixant a milers de xiquets necessitats fora dels menjadors escolars, ells, que pràcticament han acabat amb les beques d’ajudes a llibres, ells, que no paguen les beques al universitari, ells, que es queden amb els diners dels dependents difunts, els, sí, s’atreveixen a posar per escrit que cal acordar:

“Un compromiso colectivo y ético con quienes más lo necesitan, porque en momentos de dificultad económica, esta golpea con mayor dureza a los más débiles.”

No, no és la dificultat econòmica sols, sou principalment vosaltres els qui els colpegeu. No necessiteu acordar açò amb ningú, simplement necessiteu plasmar-ho en uns pressupostos, però no voleu. Quina hipocresia demanar açò i ensenyar-vos al mateix temps amb els més febles i necessitats als quals els neguen fins i tot els diners que els pertoca. No és d’estranyar que les plataformes de discapacitats us hagen dit que no a aquest insult a la intel·ligència.

Ja sé que eixes decisions no se prenen en Algemesí, que això ho decideixen els populars de la capital, però no és menys cert que els meus companys populars de corporació els aplaudeixen amb les orelles. O millor dit, amb el dit. Perquè cada vegada que, com en plenari passat, voten en contra d’una moció que demana que no s’abandone als discapacitats o als necessitats es converteixen en còmplices d’aquesta barbàrie, cada vegada que alcen la maneta –en el darrer plenari alguna regidora pràcticament ni l’alçà- el seu cor es torna un poc més “negre i pelut”, com deia la meua sogra. Ja els ho vaig dir en el plenari passat, jo no estic amargat, el que estic és indignat pel terrorisme d’estat que practiqueu contra els més febles.

El millor que podeu fer és retirar la moció i almenys evitareu quedar en evidència davant de tot el poble.

]]>
http://josepbermudez.com/1081/feed 0
Retallades en humanitat http://josepbermudez.com/1064 http://josepbermudez.com/1064#comments Wed, 22 May 2013 06:45:32 +0000 http://josepbermudez.com/?p=1064 Sonen novament els tambors de retallades. El govern, tal i com MÉS ALGEMESÍ ja ha denunciat, pretén fer tal retallada en les prestacions a discapacitats i a persones dependents que, en realitat, es carrega el poc que s’havia aconseguit amb la Llei de la Dependència. D’aplicar-se les retallades anunciades es retornarà a una situació pitjor a la que es tenia fins i tot abans de l’entrada en vigor de la nova llei. Dependents tenim tots al nostre voltant; o fins i tot podem arribar a ser-ho nosaltres

Però no són eixes les úniques retallades que anuncien. Esgotat el camp de les retallades en la dependència, cal començar a explorar terrenys inhòspits. Sanitat no és un terreny totalment inhòspit. El “recetazo”, o la “racionalización” de les urgències ja s’han encarregat de preparar el terreny. Però el que anuncien ara és aprofundir en el plantejament insolidari i inhumà de les retallades i que, de dur-se a terme, afectarà a ciutadans concrets d’Algemesí amb noms i cognoms.

El Director General de Farmàcia del Ministeri ha posat la seua mirada en el molt que costa el tractament contra el càncer el qual “desequilibra el pressupost de mode irreversible” dels hospitals si es que s’ha de pagar el tractament d’alguns malalts de per vida. Podeu senti ací les seues declaracions, no us les perdeu. Agustín Rivero, que així es diu, qüestiona que el Sistema Nacional de Salut pague el tractament de medicaments “sols pal·liatius”, medicaments que no són curatius. De les seues paraules es desprèn claríssimament que aquells medicaments que sols serveixen per allargar la vida  no són “rentables”. Parlar de la salut com si d’un balanç mercantil es tractés resulta dur d’escotar. Però, aquests no són els que estan a favor de la vida? Anem aclarint-nos: estan a favor de la vida sempre que no coste diners mantenir-la. No sé si retallaran finalment en tractament contra el càncer, però el que sí em queda clar és que han retallat claríssimament en humanitat, en la seua.

No sé com sonaran aquestes terribles paraules en la gent que en aquest moment té un familiar pròxim afectat de càncer. Quant val la vida de l’ésser humà? Jo sí que estic a favor de la vida, i per això em sembla que no és possible valorar-la econòmicament. Una cosa és allargar el sofriment innecessàriament i artificialment d’una persona, i un altra allargar-li la vida. Qui no voldria conviure uns mesos més amb un familiar que sap que d’ací poc ja no el tornarà a veure? Per què eixa decisió sols la podran prendre els rics? Fins ara molta gent ha callat, o tal volta s’ha escandalitzat passivament quan les retallades sanitàries, quan la inhumanitat, ha afectat als estrangers, als sense papers. Però era il·lusori pensar que anaven a aturar-se ací. Qui és insolidari no enté de races ni de nacionalitat. Ho és i punt. Ara ja estem al tall, ara ja ens pertoca als ciutadans d’Algemesí, ara ja ens hem d’anar fet a la idea tu i jo que, si tenim la desgràcia de patir càncer, igual ens abandonen a la nostra sort en els últims moments de la nostra vida. Una retallada doble, als nostres drets i a la seua humanitat.

Agustín Rivero declaracions

]]>
http://josepbermudez.com/1064/feed 1
Paella i circ http://josepbermudez.com/1058 http://josepbermudez.com/1058#comments Fri, 03 May 2013 16:08:50 +0000 http://josepbermudez.com/?p=1058 Jo certament hi ha coses que no entenc, i una d’elles és com entén aquest equip de govern el treball social i l’acció social en el barri del Raval. Pense que de manera molt equivocada. L’altre dia ens assabentàrem en la Comissió de Benestar que al barri del Raval anaven a organitzar-se paelles populars per a 1.300 persones per a la festa de l’1 de maig, i la meua pregunta és: és això el que necessita el Raval? És eixa la prioritat en la inversió dels diners públics en el Raval? No oblidem que estem parlant que eixos diners els paguem entre tots a través d’impostos. No sé quin serà el pressupost final que costaran els ingredients per a eixes paelles però sé quin és el pressupost que inverteix l’Ajuntament en un programa d’intervenció social anomenat projecte RIU: 7.600€. Aquest projecte d’integració que està desenvolupat pel Centre de Salut Pública d’Alzira. Ja va en Algemesí per la seua IV edició. Comença en Algemesí en 2008 a treballar en el Raval i en 2011 rebé el Premi de Qualitat del Sistema Nacional de Salut, atorgat pel Ministeri de Salut en la seua cinquena edició. A finals de 2011 s’amplia el programa al barri de l’Alquerieta d’Alzira, i, si no estic equivocat ara també a Sueca. És un programa social molt prestigiós. Com us he dit en Algemesí duu en funcionament des de 2008 i està impulsat per personal de la Conselleria de Sanitat, participant també personal dels Serveis Socials municipals. € Enguany destinem 7.600€, 1.600 més que en 2012. Però sabeu quant destina l’Ajuntament d’Alzira que s’ha incorporat encara no fa dos anys? 33.360€, un 300% més! Em pregunte d’on eixen quasi 1.300 persones per a paelles del Raval si no hi viuen tantes. Si no s’ha donat la possibilitat d’apuntar-se a la gent de fora del Barri, si no s’ha fet propaganda com es fa en les paelles de la fira, del Carrascalet o del dia d’Europa, d’on ha eixit tanta gent. Què es pretenia amb açò? Promocionar la cohesió social en un barri amb tensions socials pot ser interessant. Promoure que els propis veïns s’autoorganitzen per a gestionar íntegrament l’esdeveniment pot ser fins i tot interessant; però no ha estat el cas. Estem parlant d’una paella que organitza en la pràctica l’Ajuntament d’Algemesí, en la qual es paguen 3 euros pels ingredients per a 10 persones, que ven els tiquets una associació del barri, però que on els propis membres de l’equip de govern acaben repartint els ingredients. Pur clientelisme electoral, ni més ni menys. Han de fer-se veure eixes coses, perquè és impossible no arribar a aquesta conclusió. Sé que des de l’equip de govern em van a criticar aquesta entrada i que es va a dir que si estic en contra del barri o en contra de les festes. Res d’això, si ho escric és per tot el contrari. Ni tan sols em desagrada la idea que es puguen fomentar unes paelles populars com a manera de fomentar la vida social al barri, però això s’ha d’organitzar i conduir d’altra manera i en el context d’un programa integral de rehabilitació física i social del barri. En última instància el que no podem enviar és el missatge erroni de que tot és subvencionable i molt menys quan el que s’intenta és treure rèdit polític i rendibilitat partidista de diners públics. Entre tots paguem l’esdeveniment però els beneficis electorals van per un partit: recordeu qui us donava els ingredients de la paella diran d’ací dos anys! L’interés pel barri s’ha de demostrar en el pressupost, s’ha de demostrar augmentant el finançament de programes com el Riu o el Barri Escola que s’està fent per una subvenció de la Caixa i no perquè l’Ajuntament aporte diners. Cal invertir en aquest barri, però no sols el dia 1 de maig, sinó tots els dies i cal fer-ho no per a treure rèdit electoral, sinó perquè ens interessen les persones. Des de Roma hem canviant poc, del pa i circ hem passat a la paella i circ.

]]>
http://josepbermudez.com/1058/feed 15
Llevant-se les puces de damunt? http://josepbermudez.com/985 http://josepbermudez.com/985#comments Sat, 22 Dec 2012 21:07:33 +0000 http://josepbermudez.com/?p=985 Sóc conscient que la següent reflexió no va a ser ben vista ni entesa per molta gent, però jo tinc aquest blog precisament per a això, per a opinar i suscitar debats. M’agradaria a més que es prenguera com a això, com una incitació al debat i la reflexió i no tant com una crítica, tot i que també té la seua part de crítica.

L’altre dia em va sorprendre molt veure un cartell de l’Ajuntament que portava per títol “Campaña de recogida de alimentos y juguetes. Más Solidaridad en Navidad”. Em va sorprendre, no ja perquè estava sols en castellà i incomplia el Reglament de Normalització Lingüística Municipal, sinó perquè personalment tinc clar que eixa no és la funció de l’Ajuntament. Com indica el cartell és l’Ajuntament qui enceta i munta aquesta campanya, no cap ONG o associació. En ell s’indica que les donacions es donaran a Càritas, però la iniciativa és institucional. Tampoc és que veja el problema en que es faça referència a una institució confessional; em donaria igual que anara a la Creu Roja. El problema el veig en que al meu entendre no és l’Ajuntament qui ha de fer eixe tipus de campanyes de solidaritat, sinó les ONGs. El que es facen campanyes de recollir joguets i aliments em sembla perfecte. Les parròquies d’Algemesí ja fa anys que ho fan, ja fa anys que recullen aliments per a l’economat; i jo personalment hi participe tots els anys. La solidaritat l’hem de fer els ciutadans a través de les diferents associacions i ONG de participació ciutadana.Tampoc tinc cap problema en que l’Ajuntament, si se li demana ajuda d’algun tipus, hi col·labore conforme col·labora amb associacions esportives, juvenils o culturals… Però l’Ajuntament no és qui ha de fer campanyes de solidaritat, sinó política social, que no és el mateix.

No sé si serà un problema de consciencia intranquil·la pels pressupostos prou insolidaris que han aprovat, o d’inconsciència de les decisions que es prenen, però el ben cert és que la mesura hem sembla desafortunada, tot i que sóc conscient que aquesta decisió es pren des de la bona voluntat. Els polítics no som els encarregats de fer “caritat”, sinó en encarregats de gestionar els diners de tots i de fer una societat més justa, equitativa i solidària. Gastar-se uns eurets imprimint uns cartells per a que la solidaritat la faça la ciutadania, però continuar gastant més de 50.000€ a l’any en protocol –dinar, detalls…-, entestar-se en fer un Mercat de 600.000 quan amb eixos diners es podrien fer moltes polítiques socials, em sembla més que criticable. Si hi ha 21 persones en Algemesí que podem fer una “solidaritat” diferent eixos som els 21 regidors que podem aprovar un pressupost solidari amb els necessitats, amb els xiquets desafavorits, amb els que estan perdent la casa…  I eixa “solidaritat” s’anomena política social. Però un pressupost d’eixe tipus, un any més, no s’ha fet. S’ha fet un pressupost destinat al lluïment del qui governa, com el dels últims anys. Promoure eixa sèrie de campanyes es abraçar clarament la concepció política que sorgeix del filòsof Hobbes i que buida pràcticament a l’Estat de cap funció social. Eixa és la concepció anglosaxona i nord-americana que ara s’està intentant implantar ací, amb prou d’èxit con vegem.

El cartell, amb el logotip de l’Ajuntament, no és “innocent”. No sols ens anima a ser solidaris, cosa que no té res de mal, sinó que a més serveix –inconscientement– per llevar-se les puces de damunt. Subliminalment l’Ajuntament ens diu que la solidaritat es cosa nostra, ens recorda que som nosaltres els que hem de ser solidaris, ens trasllada tota la responsabilitat i això el model anglosaxó de solidaritat ho ha fet magníficament al mateix temps que desmuntava –o no muntava- l’Estat Social. Tot hem vist incomptables pel·lícules americanes en la quals els rics i riques, mudats i carregats de joies, participen en un sopar benèfic de no sé quants mils de dòlar el cobert, rics que sovint ho són per defraudar o per pagar pocs impostos. La solució, però, no va per ahí, entre d’altres coses perquè no sé si els benestants d’ací són tan generosos.

L’Ajuntament el que ha de fer és bé la seua feina i això passa per destinar més recursos municipals a les necessitats dels seus ciutadans. I si detecta que hi ha xiquets necessitats o persones que necessiten menjar, el que ha de fer és actuar en conseqüència en els pressupostos, però no llevar-se les puces de damunt, perquè marge de maniobra en té.

Deixem a Càritas o a la Creu Roja que facen aquestes campanyes que les fan molt bé. Si aquestes associacions necessiten col·laboració municipal per recollir els joguets i aliments en instal·lacions municipals, prestem-la, però no els usurpem el seu paper; fem els polítics el nostre, fem política social. Malgrat tot, i essent conscients que les coses es fan d’altres manera, no oblidem que hem de ser solidaris, i per això vos anime tant a que participeu en aquesta campanya o en les que organitzen les parròquies o altres ONG, com a que exigiu i recordeu a l’Ajuntament que a ell li pertoca redistribuir la riquesa fent política social.

BON I SOLIDARI NADAL, I BONES FESTES.

 

 

]]>
http://josepbermudez.com/985/feed 9
Els serveis social com a mà estesa. http://josepbermudez.com/912 http://josepbermudez.com/912#comments Tue, 02 Oct 2012 14:48:04 +0000 http://josepbermudez.com/?p=912 En el darrer plenari l’equip de govern aprovà una proposta relativa a serveis socials sobre la qual voldria fer algunes reflexions. Es tracta d’exigir una contraprestació de “treball” als beneficiaris de les ajudes socials. En primer lloc he de dir, tal i com vaig destacar al principi de la meua intervenció en el plenari, que lloava l’interés que la regidora responsable, Vicen, mostra per millorar els serveis socials. No puc deixar de reconèixer que la proposta sorgeix per la inquietud de la regidora –i del personal del Departament- per millorar i donar-li sentit al treball que es fa en serveis socials.

Ara bé, que en la gènesi de la proposta hi haja una bona intenció, no vol dir que la proposta necessàriament vaja pel camí correcte. Establir uns criteris objectius per a regular les ajudes socials era necessari, però l’afegitó de la “contraprestació” en hores no sé si és el més encertat. La proposta -ara ja és acord- estableix que per, cada 10€ d’ajuda donada , el beneficiari ha de “col·laborar” amb una hora de “treballs” a la comunitat. Sé que a molta gent el plantejament li semblarà bé, però crec que aquest no està exempt d’inconvenients i objeccions , objeccions que ara passe a exposar i que són el motiu pel qual MÉS ALGEMESÍ s’abtingué en la votació:

En primer lloc perquè estem parlant de “no-treballs”. Aquest s“col·laboradors” no són treballadors –perquè no se’ls dona d’alta a la SS ni se’ls fa cap tipus de contracte-, i per tant no poden realitzar cap tipus de feina que siga considerada un treball: no poden, per exemple, netejar el poliesportiu, ni realitzar treballs de jardineria, obra, electricitat… I llavors què han de fer? La seua “col·laboració” consistirà en emetre informes sobre les peretes de l’enllumenat públic fundides, sobre desperfectes en zones esportives, desperfectes als carrer, sobre cases i solars abandonats, localitzar abocadors il·legals, desperfectes en jardins… La majoria de tasques consisteixen en “emetre informes”.  Tals  “col·laboracions” són, com a mínim superficials. Detectar les peretes fundides ho fan els propis electricistes o poden informar els ciutadans. L’ajuntament deuria tenir un mecanisme clar i senzill, cosa que no té, per a que els ciutadans informaren dels desperfectes al carrer, a l’enllumenat, al jardins…

En segon lloc,  perquè amb els mitjans actuals, sense pressupost addicional  i sense establir uns mecanismes i un personal dedicat al control dels “col·laboradors”, la proposta és en gran part un brindis al sol. Si tenim en compte la quantia d’ajudes socials que s’estan donant per mes, cada mes podríem estar parlant d’unes 600 hores de “col·laboració”. Qui controla realment si el “col·laborador” realitza eixes hores revisant l’enllumenat, cosa que s’ha de fer de nit? Ha d’anar l’operari electricista de l’ajuntament darrere comprovant que les fa? O ha d’anar el conserge del poliesportiu darrere del col·laborador per tal de veure si està revisant les instal·lacions? El “col·laborador” no és un voluntari, sinó algú al que li exigim una contraprestació, i si li l’exigim s’ha de controlar el seu compliment. Per fer-ho caldria tenir un treballador o treballadora social com a mínim dedicat al seguiment i control. Sobrecarregar als treballadors o treballadores en una època en la que tenen més treball que mai és el que no cal fer.

En tercer lloc no sé si aquest plantejament no implica d’alguna manera estigmatitzar a les persones que reben l’ajuda social. Sé que la intenció que mou a la regidoria no és eixa i que busca la dignificació, però  un plantejament tal no sé si no es fonamenta en considerar els beneficiaris com una mena de paràsits socials que s’han de guanyar el que els donem. Les ajudes socials són això, ajudes solidàries que dona la societat, és la mà que la societat desinteressadament estén a  aquells que d’alguna manera ella mateixa margina o exclou. Una cosa és establir els mecanismes oportuns per evitar la “professionalització” dels beneficiaris i evitar que queden atrapats en un cercle viciós -cosa que ha passat tradicionalment- i un altra establir una mesura que pot convertir-se en ineficaç o  fins i tot contraproduent si al final no hi ha cap control. No oblidem, a més que hui en dia està acudint a serveis socials gent que fins ara no havia tingut necessitats d’aquests recurso i que ara fan ús d’ells perquè els necessiten, no per gust.

En conclusió, considere que cal caminar en altra direcció, no per aquesta. Per una banda creant les condicions necessàries per reactivar l’economia, cosa que no està fent el govern Rajoy, i per un altra banda, si es vol demanar cap tipus de contraprestació en compte de “no-treballs” poc útils i difícilment mesurables, caldria contractar a eixos ciutadans -tot i que siga per menys hores, en feines realment útils i fàcilment avaluables. La figura del “col·laborador”, que ni és un voluntari, ni és un treballador, per molt que en altres poblacions s’haja posat en funcionament, no és la solució al problema social que estem vivint, ni crec tampoc que aporte res positiu a la gestió dels recursos de benestar social ja que equipara indiscriminadament a tots els usuaris, cosa que hui en dia no és el que cal fer. Fer-ho per aquesta no sé si no és desvirtuar el sentit dels serveis socials com a mà estesa

]]>
http://josepbermudez.com/912/feed 2
Xiquet/a, tu ets Very Important Person o Very Vulgar Person? http://josepbermudez.com/547 http://josepbermudez.com/547#comments Sun, 16 Oct 2011 14:51:40 +0000 http://josepbermudez.com/?p=547 He de reconèixer que l’actual equip de govern és una contínua font de sorpreses. I em lleve el barret. S’han superat. Jo ja tenia clar que ells molt d’esquerres no eren, i que això de l’estat social i igualitari ni ha format part del seu programa municipal, ni del proper estatal, però això d’inventar-se unes entrades VIP per a xiquets és ja una “jugada magistral”. Ara entenc per què s’entestaren en eliminar l’Educació per a la Ciutadania: perquè en ella parlem d’igualtat davant la llei i reflexionem sobre la igualtat social. Uff, igualtat? Igualtat igual a caca, pensen ells. Passa’t la vida educant en la igualtat i la solidaritat per a que després vinga un Ajuntament i s’invente unes entrades VIP per al teatre infantil! Com diria Trillo, manda

Però ben mirat, tampoc està tan mal, no? Realment,  no deixa de ser educatiu. Els xiquets i xiquetes d’Algemesí almenys sabran el que els depara el futur que ens tenen dissenyat. Si tens diners no ets com la resta de gent, seràs una Very Important Person: podràs entrar abans, no faràs cua al guarda-roba, coneixeràs els personatges, veuràs un making off i, sobretot, tindràs una sala VIP per al descans, no siga cosa que et barreges amb  xusma. Sí, efectivament és educatiu: et prepara, i de debò, per al món real que ens espera. Tanto tienes, tanto vales”, ja ho deia ma mare; i això cal mamar-ho des de xicotets, afegisc jo. Sí, pares i mares d’Algemesí eduqueu els vostres fills com cal, correu a comprar-los una entrada VIP –sols hi ha 30 per funció!-, que s’ensenyen que ells no són com els altres. Abans et preguntaven: “mante, tu de qui eres?”. Ara quan arribes al teatre et preguntaran: xiquet, tu ets Very Important Person Very Vulgar Person?

I quina haurà estat la ment pensant d’aquesta brillant idea? No sé si serà algú dels organitzadors o algun polític, però tant se val, el vist-i-plau el dona el polític, i clar, tenint present el perfil ideològic dels qui ens governen si algú ha anat amb aquesta idea els haurà semblat d’allò més natural. Fins i tot hauran pensat: i com no se’ns ha ocorregut abans?. El ben cert és que a mi tan meditada decisió també m’ha obert els ulls. Vaig a llençar un grup d’eixos de facebook que es diga algemesiperunapoliticaVIP. Es tracta d’aportar idees per veure com finançar el nostre Ajuntament explotant aquesta magnífica idea.

Jo us avance algunes que he tingut. Podem treure un carnet de biblioteca VIP: sala exclusiva de lectura, accés directe a novetats, un mes de préstec…. També podem tenir una zona VIP per als plenaris; com que ara són tan llarg t’entraria: ubicació en primera o segona fila, piscolabis i beguda durant el plenari, dret a intervenir en qualsevol moment, dret a aplaudir i a xiular, còpia per escrit de les mocions a debatre… En les escoles infantils municipals també hi és possible unes places VIP: ús exclusiu de joguines noves, dret a que la mestra els conte un conte en el racó VIP, reserva dels millors tobogans,dret a assistir a l’escola quan estan malalts i a que la mestra faça d’infermera … I com no, en esports. En l’entrada de l’altre dia em faltava el cinqué pilar, el pilar VIP: reserva directa de pistes, preferència d’horaris, vestuari VIP alicatat amb Porcelanosa, dret a estrenar xarxes, pilotes…

Sí senyors, ja veuen, Algemesí còpia a Port Aventura –vaig estar fa poc i ja apliquen aquesta política en les cues amb un passe express o una cosa així-. Però crec que hem d’anar més enllà de fomentar tot allò VIP –que és molt nordamericà i xaxi-. Propose també que la formació de les noves generacions no deixe de banda la nova cultura econòmica. Ara que tant es parla de borsa, inversions i “apalancamientos” caldrà fer cursets adequats. Jo estic preparant un que vaig a oferir a l’Ajuntament i amb el qual espere “forrar-me”. Es dirà  El apalancamiento en el cambio de cromos: cómo especular a corto plazo en el mercado continuo local de cromos.

Però quins polítics tenim? Com és possible que no se n’hagen adonat de la bestiesa que han publicat? Ningú els ha parlat mai de l’educació en valors? No se n’adonen que no hi ha res neutre i que això és una decisió perversa?  Si aquesta bestiesa es duu endavant , l’actual equip de govern haurà caigut el més baix possible, ja que està utilitzant els xiquets i xiquetes per inculcar-los, subreptíciament i per la via dels fets, les seues idees elitistes i insolidàries. Com a educador açò em sembla més terrible i preocupant que algunes de declaracions totalment desafortunades últimament fetes. Ja us puc assegurar que insistiré i demanaré que tan gran bestiesa no es duga a terme.

]]>
http://josepbermudez.com/547/feed 4
Exposició de Toni Rodenas a la Casa Cantonera http://josepbermudez.com/443 http://josepbermudez.com/443#comments Thu, 23 Jun 2011 17:39:57 +0000 http://josepbermudez.com/?p=443 Estimats amics i amigues, demà divendres m’agradaria que m’acompanyàreu en la presentació de l’exposició de Toni Ròdenas La ciudad de los niños” per a l’ONG Naya Nagar, i que tindrà lloc a la Casa Cantonera a les 8 de la vesprada. La Casa Cantonera, ja sabeu, és eixe lloc màgic d’Algemesí on el temps i l’espai són relatius. Encara que no us semble, la Casa Cantonera, no és una casa d’Algemesí, és una casa cosmopolita. Quan passeu el llindar del carrer Pelaio 36 deixeu d’estar a Algemesí, per passar a habitar altra dimensió.

No sé si ara que estem en el període de cobrament voluntari (?) de la contribució, l’Ajuntament els haurà enviat el rebut de l’IBI, però crec que no deuria fer-ho;  que en tot cas, donat que aquesta casa realment no està a Algemesí, sinó que cada cap de setmana està en una cultura o lloc diferent, propose que l’IBI seu el paguen a l’UNESCO. Però en realitat el que propose és que no paguen la “contribució” ara, perquè ells la paguen durant tot l’any. La seua contribució a la cultura i la dinamització d’Algemesí està fora de tot dubte. Són abundants els caps de setmana que contribueixen a millorar Algemesí oferint-nos concerts de cantautors, tallers, actuacions de teatre, actuacions de màgia… I tot això sense que a les arques públiques els coste ni un euro –eixa és l’actuació de “màgia” que més em sorpren-. De vegades tinc l’impressió, i supose que vosaltres també, que ells organitzen més activitats que el nostre Ajuntament. Llàstima que a Algemesí no hi haja tres o quatre cantons màgics més com aquest!

Però no ens queixem, perquè crec que pocs pobles riberencs tenen com nosaltres aquest “forat de cuc” que representa la Casa Cantonera, pocs poden com nosaltres viatjar a un altre espai i un altra dimensió. En aquesta ocasió és l’algemesinenc Toni Ródenas el pilot de la nau que ens permet aquest viatge hiperespacial i la seu càmera és la singular nau. De la qualitat fotogràfica del seu treball no us vaig a avançar res, perquè tot el que puga dir seria injust i el millor que farem tots és contemplar aquests fragments de vida que ens mostra. Ara però, tan sols parlar-vos una mica de l’autor. Toni,  tècnicament parlant crec que cal definir-lo un fotògraf freelance, però a mi això no em diu res. Permeteu-me que us parle d’ell des d’un altre punt de vista, des d’un punt de vista més filosòfic. I filosòficament parlant sols puc dir-vos que Toni és un “esperit lliure” enganxat darrere d’una càmera, un humanista de la lent, un retratista de l’esperança.

La bonhomia de Toni queda fora de tot dubte per dues coses. En primer lloc perquè podent estar còmodament fotografiant la “interessant” vida social valenciana  de bodes i comunions, agafa la motxilla i va roder a fotografiar sentiments, a fotografiar esperances, a fotografiar vides. Això no ho fa tothom –jo el primer-. I en segon lloc –i crec que açò encara diu més al seu favor, perquè malgrat haver-me sofert a mi com a professor de filosofia en la seua joventut no em guarda rancúnia i em permetrà demà que us parle d’un projecte tan especial com és “La ciudad de los niños”.

Això sols ho fa algú que està fet d’una pasta especial. Eixe és Toni.

]]>
http://josepbermudez.com/443/feed 5
Injustícia històrica amb els nostres majors. http://josepbermudez.com/341 http://josepbermudez.com/341#respond Thu, 05 May 2011 15:56:07 +0000 http://josepbermudez.com/?p=341  

Ràtio a nivell local, autonòmic, estatal i segons l'OMS

 

Quan en una habitació es descorren les cortines tot es veu més clar; i de segur que es veuen els desconxats existents. En l’última entrada us comentava que ens havíem ocupat poc d’alguns temes com l’assistència als nostre majors Us heu preguntat si tenim un volum de places per a major adequats a la població existents? En aquesta ocasió les xifres ens poden “il·luminar” sobre com tractem els nostres majors.

La Organització Mundial de la Salut estableix que la quantitat idònia de places de residències per a la gent major és la de 5 per cada 100 persones majors de 65 anys. Tot i que algunes comunitat autònomes superen aquesta ràtio, la mitjana estatal és de 4’2 per cada 100. Continuem baixant, vegem quina és la mitjana a nivell autonòmic: 3’1. A data d’1 de gener de 2010, Algemesí contava amb 4432 persones majors de 65 anys. Això dona com a resultat que si aplicàrem els criteris de la OMS el nostre poble deuria tenir 220 places per als nostres majors; si estiguérem en la mitjana estatal estaríem dotats amb 186 places; si complirem la mitjana autonòmica, almenys tindríem 136. I quantes en tenim? Algemesí conta sols amb 52 places per als nostre majors! És a dir, conta amb poc més d’una plaça (1’2) per cada 100 persones majors de 65 anys. Es mereixen els nostres majors aquest desinterés endèmic de la classe política local? Certament, i ja he dit que això em sembla la millor decisió de l’actual govern, anem a contar d’ací poc amb un Centre de Dia, un centre que les anteriors corporacions ja deurien haver fet. Però això no ens pot fer oblidar que continuem tenim menys de 168 places que les que aconsella l’OMS, 134 places que la resta de municipis de l’Estat, i 84 places menys que la resta de pobles valencians.

Quan pensem en tercera edat, automàticament, pensem en la Llar dels Jubilats o en la Sala Rex, per exemple. Crec que són serveis importants que cal donar, però no oblidem que no tots els nostres majors estan en condicions de gaudir d’aquests centres. Vanagloriar-se que ara es va a construir un Centre polivalent que en part va a poder fer servir ells és córrer una cortina per tapar l’autèntic desconxat de l’habitació, l’autèntica realitat: estem donant una pèssima atenció als majors que més ho necessiten.

I el pitjor de tot és la utilització política que es fa dels majors. No va ser MÉS ALGEMESÍ, sinó els responsables actuals del nostre ajuntament, el que van afirmar  en el Berca d’abril de 2007 que tenien “com una de les seues principals metes¸la construcció d’una Residència adequada” –la negreta no és meua, és d’ells?-. Què ha passat amb aquesta promesa? Com és que han donat compliment a altres metes i no a aquesta? No es pot dir que no s’haja dut endavant per manca de diners. Algemesí ha rebut en els últims anys més de 8 milions d’euros d’altres administracions per a obres que l’Ajuntament podria haver destinat al que volgués. Algú ha estat qui ha decidit que és més important aparcar el cotxes al centre del poble que tenir cura dels nostres majors. Us assegure que amb 5’6 milions d’euros es poden fer totes les places que necessitem per als nostres majors.

El ben cert és que mentre els algemesinencs podrem anar a comprar al centre del poble i tindrem on deixar el cotxe, no tindrem on cuidar als nostres majors que ho necessiten. Anar a viure a una residència sol ser sovint una experiència dura. Si ja és dur abandonar la casa on has viscut tota una vida, imagineu-vos la sensació de traspassar la porta de la residència i no conèixer el carrer, ni tenir cap amic o familiar a qui fer una visita. Som molts els algemesinencs estan en residències d’Alzira, Guadassuar, Carlet. I això els que tenen sort.

El “desconxat” de l’habitació no és únicament responsabilitat de l’actual inquilí.  Construir una residència municipals és una cosa molt costosa, i que s’hagués pogut fer fa 4 o 8 anys quan la situació era un altra. Ara, però, no és un bon moment per fer-ho, però els ho deguem als nostres majors. No puc ni vull prometre coses que no sé si podré complir, per tant no vaig a dir això que altres diuen de “construirem…”,  però sí que puc prometre que si MÉS ALGEMESÍ està en el govern municipal remourà cel i terra per aconseguir que les administracions superiors reparen aquesta injustícia històrica amb els nostres majors i aporten els fons necessaris, solidàriament amb l’Ajuntament, per ampliar les places existents.

]]>
http://josepbermudez.com/341/feed 0
Des del Carrascalet, sobre el Carrascalet. http://josepbermudez.com/326 http://josepbermudez.com/326#comments Mon, 18 Apr 2011 18:00:12 +0000 http://josepbermudez.com/?p=326 Em preguntaves, Sara, en l’entrada “80 compromisos concrets sobre transparència” sobre què opine del Carrascalet. Doncs que és un barri molt preocupat tant per la seua identitat com per seu benestar, i en això sou uns algemesinecs exemplars. Com diu el títol de la present entrada, “des del Carrascalet” sou molts els veïns i veïnes que em pregunteu “pel Carrascalet“, que us preocupeu per ell. De fet Joan ja m’havia preguntat al mur pel Carrascalet; més abaix et reproduisc la resposta que vaig elaborar, però en concret et dic que el problema no és tant les millores que s’han de fer al Carrascalet -que s’han de fer-, sinó els diners que tindrem per a fer reformes al Carrascalet i a tot Algemesí. En la respota de Joan i en el comunicat que fèrem després de reunir-nos amb l’Associació de veïns senyalem algunes de les linies d’actuació, però tots, viquem a una banda o altra de la via, hem de tenir clar que en els propers quatre anys es podrà fer el que es podrà fer en funció del diners que es tinguen, que possiblement seran ben pocs.
Pel que fa al tema educatiu, sé perfectament com està la cosa, donat que treballe a l’IES Bernat Guinovart. L’adscripció d’eixos col·legis a l’IES no depen de l’Ajuntament, és competència de Conselleria i en tot cas qui s’ha de pronunciar és el Consell Escolar Municipal, no l’Alcalde. En el meu institut -i açò no ha de veure amb Més Algemesí- s’ha sol·licitat una readscripció d’aquests col·legis que tinga en compte la distancia existent entre ells i els IES, tot i que no sé si ja s’ha votat. De totes formes això és un tema que excedeix les competències municipals. És més fàcil treballar i fer pressió per dotar millors serveis el col·legi o per millorar les instal·lacions de l’Escola Infantil -a la llarga, no en aquesta legislatura, caldria plantejar-se una reforma seriosa-, que en això. De totes formes, jo com a docent pense el mateix que el meu institut, però per a què vaig a enganyar-te és molt dificil canviar la situació.

Moltes gràcies per preocupar-te per conéixer la meua opinió i et deixe amb la resposta que et comentava. No deixes de visitar els enllaços que hi trobaràs que és on més ampliada està la qüestió.

RESPOSTA A JOAN QUE ES TROBA AL MUR:
Hola Joan. Per raons personals tinc sempre molt present el Carrascalet. I Més Algemesí també. Amb la primera associació amb que ens reunirem fou amb la de veïns dels Carrascalet. En aquest enllaç  http://mesalgemesi.com/513 pots llegir la noticia on et detallem més coses. També ens hem pronunciat sobre els temes que l’afecten (supressió de línies educatives http://mesalgemesi.com/490 ). El Carrascalet ha estat victima d’una ordenació urbanística dersafortunada, i que ara es difícil de solucionar. Més Algemesí enguany, a través del grup Parlamentari d’Esquerra feu gestions per incloure una esmena sobre el soterrament de les vies -que no acceptaren ni en comissió-. Això serà una llarga batalla, però cal insistir, ja que això seria important pel Carrascalet i per Algemesí en general. Més Algemesí ho ha demanat -anteriorment ho feu ERPV- i ara altres partits s’estan preocupant també pel tema.
Essent sintètic cal millorar els serveis del Col·legi -insistir davant Conselleria per la creació del menjador-, i de l’Escola Infantil -també crear un menjador i aconseguir subvencions per millorar instal·lacions-. Les instal·lacions esportives es poden millorar. Crear una agència de lectura en el Centre Social i dinamitzar-lo amb més cursos, així com fer les gestions davant l’ADIF per evitar una desgràcia en l’antic pas a nivell. També ens preocuparem per l’estat d’abandonaments de determinats solars. I sobretot potenciarem el millor que té el Carrascalet, uns veïns preocupats pel seu barri.

]]>
http://josepbermudez.com/326/feed 2
La immigració, problema o fenomen? Resposta a Jairo. http://josepbermudez.com/242 http://josepbermudez.com/242#comments Tue, 15 Mar 2011 00:24:42 +0000 http://josepbermudez.com/?p=242 Benvolgut Jairo, em planteges que parle sobre la immigració, i de seguida passe a contestar-te, però abans voldria comentar-te que si he donat aquest pas de participar activament en política no és per guanyar vots fàcil. De fet no sé exactament que és això de vots fàcils, i si saps com conseguir-los m’ho dius. D’entrada la gent tendeix a pensar que al polític l’importa simplement la quantitat de vots que obtinga i aqueix no és el meu plantejament. A mi m’agradaria obtenir el major números de vots possible, però sempre després d’haver deixat ben clar les nostres propostes i la nostra forma d’entendre la política, ja que això significaria que aquestes propostes i eixa concepció de la política sintonitza amb el poble. Per a mi, més important que la quantitat de vots és obtenir vots de “qualitat”, és a dir vots de gent que tinga informació de a qui estan votant. Es per això que estem informant dels nostres plantejaments i volem que, tal i com tu has fet, que ens pregunteu sobre qualsevol tema. No sé si els altres candidats i partits estant fent el mateix. Tu mateix podràs jutjar si aquesta pregunta la pots formular també a la resta de partits i si aquest et responen. Crec que això és una qüestió –la de la comunicació entre votants i candidats- que no és menys important que la que planteges.

Però anem-hi al tema de la immigració. El primer que et puc dir és que no coincidisc amb el teu plantejament, ja que dona per suposat moltes coses que per a mi no estan clares. Personalment jo no qualificaria mai de “problema tan gran” la immigració. Per a mi l’immigració és un “fenomen” més o menys novedós, però no un problema. Òbviament això no significa que aquest nou fenomen social estiga exempt de problemes i que tot siga de color rosa. Ara bé, una cosa és ser realista i ser conscient que hi ha problemes, i un altra qualificar tota la qüestió com a problema. M’explique. La circulació de vehicles causa morts i ferits –i això és un problema- però això no implica que tot el relacionat amb els cotxes i el transport per carretera siga problemàtic perquè també produeix molts beneficis social.

Amb la immigració passa el mateix. El progrés del nostre Estat i de la nostra societat que s’experimenta a partir dels últims anys del segle passat no hagués estat possible sense els immigrants. Això crec que no ho podem oblidar ara. Si a principis dels 2000 no hagueren tingut immigrants, en Algemesí la majoria de taronges del nostre terme s’hagueren quedat a l’arbre, ja que els collidors de tota la vida estaven treballant en sectors més productius. Sense immigrants no s’hagueren fet la meitat d’obres del poble, ni s’hagués realitzat la xarxa de gas natural o la cable pels nostres carrers. I què dir de qui hagués cuidat als nostres ancians! Els nostres majors –i conec molts casos- els han cuidat les immigrants i això ha permés que molta gent pogués continuar treballant.

No hem d’oblidar doncs, i això està molt estudiat, que els immigrants aporten més riquesa a un país que serveis consumeixen. Sé que la percepció de la gent no és eixa, però la realitat és així. Recorda que el municipi amb la renda més alta d’Espanya és El Ejido (Almeria) -sí aquell dels disturbis racistes del 2000-. I no perdem de vista que la seua riquesa l’han basada en l’explotació –abusiva- del estranger, tal i com mostra el diari Público en un interessant reportatge.

Els estrangers, malgrat el mite, no són els que causen la crisi, sinó els primers que la pateixen. El catedràtic de sociologia Antonio Izquierdo és taxatiu en el tema. “Los inmigrantes están concentrados en “sectores acordeón”, que se expanden o contraen según el clima, y en ocupaciones que se evaporan por la coyuntura. Cuando las circunstancias aprietan se les despide, sumerge o sustituye.” És a dir són una mena de “treballadors clínex“. No oblidem, a més, que els nostres pares –el meu per exemple- durant els anys 60 foren immigrants en Europa i que ara els nostres joves –això sí, universitaris- estan començant a ser-ho. La immigració no és un problema, sinó un fenomen que sempre ha acompanyat i acompanya a la humanitat. Indiques també que l’immigració es troba en augment. No tinc massa clar que això siga així, i evidentment la crisi la està frenant i la va a frenar.

Pel que fa a la “factura” social crec que cal fer alguna matisació. La “factura” social jo l’anomenaria solidaritat, que em sembla que és el principi bàsic de l’existència de la societat. És cert que podem tenir la temptació de pensar que per què he de pagar amb els meus impostos l’ajuda al immigrant, però em sembla que entrem en un terreny perillós, ja que el mateix argument el poden aplicar els habitants d’un carrer d’Algemesí amb una renda més alta que altre. La renda mitja dels carrers no és homogènia, llavors els del carrer ric podrien reclamar que l’Ajuntament invertís més en el seu carrer que en dels altres, perquè ells paguen més. És més, podrien reclamar que invertís en el seu carrer exactament els mateixos diners que els cobra, però clar, amb això estarien carregant-se el concepte de municipi. El mateix passa quan es comparen províncies o comunitat autònomes.

No m’agrada doncs el terme “factura”, sinó el de justícia redistributiva que ja sé que està passat de moda. De totes formes tot és molt relatiu, perquè en 2005 sense crisi, i tinc els pressuposts davants, dedicàvem a atencions benèfiques 153.000 euros, i 42.000 euros al menjador escolar. En 2011, en plena crisi dediquem 118.000 euros a atencions benèfiques i 51.000 euros a menjador escolar, és a dir menys. Cal advertir dues coses, que el pressupost social, en el que entren més partides a més de les citades, sí que és més elevat en 2011 que en 2005, i que aquestes partides no estan destinades únicament a immigrants sinó a tot el món que ho necessita, que és tal i com deu ser.

Tampoc compartisc l’associació immigració-delinqüència, és evident que hi ha immigrants que delinqueixen, però no és menys evidents que també hi ha nacionals que ho fan. Igualment hi ha immigrants honrats i treballadors –i tots en coneixem molts- i nacionals que també ho són. He vist que Pepe Manuel ha fet un comentari semblant al que pensava fer jo. Fa any i mig m’obriren el cotxe en el cementeri, i fa poc m’he assabentat que, segons les empremtes que va trobar la policia, no va ser un immigrant, sinó un del terreny el que em va fer això. Et puc assegurar que això no ha fet que m’enutgés menys que si hagués estat estranger. Qui m’ho ha fet era un delinqüent i prou.  La seguretat ciutadana ha de ser un tema que preocupe als polítics i a l’Alcalde, però pense que no hem d’anar amb imatges preconcebudes. Cal perseguir a qui fa el delicte, amb independència de la seua nacionalitat. No oblides a més, que quan algú, siga immigrant o no, roba per exemple coure o taronja –noticies que de seguida eixen en la premsa- és perquè hi ha algú, normalment nacional, que està disposat a comprar i enriquir-se amb la mercaderia.

La meua experiència docent és que, des de fa uns anys –uns set o huit- treballe amb alumnes immigrants o nacionals, però això és un fet irrelevant, o igual de relevant que el color de monyo o dels ulls a l’hora de donar-los classe. El que he de fer és mirar a la persona, no al carnet de la persona. L’alumne immigrant no és pitjor alumne ni més maleducat que el nacional. Hi ha que sí i hi ha que no. Tampoc és millor. És alumne, és jove. És més, sovint hi ha alumnes immigrants –tampoc tots- que valoren més l’educació que el nacional perquè saben que sols si progressen en l’estudi podran tenir una vida millor; el d’ací, que ja té totes les comoditats modernes, potser no veja l’educació com un factor de progrés (això sí que és abusar de la societat).

És per això Jairo, que pense que la política que ha de seguir MÉS ALGEMESÍ en relació a la immigració és no veure-la com un problema, sinó com un fet que està ahí. Caldrà fomentar l’ocupació per a tots, immigrants i no immigrants, caldrà invertir en serveis socials i educatius, perquè això en fa una societat moderna i solidaria i que sap evitar els problemes del futur, caldrà ser molt curosos amb la seguretat ciutadana i perseguir al delinqüent, haja nascut on haja nascut. Caldrà fer que coneguen la nostra cultura i que la valoren, a l’hora que nosaltres també deurem conèixer i valorar aspectes significatius de la seua. A mi m’agrada veure a xiquests i joves d’altres nacionalitats participant en la nostra processo, hi ha pocs, però hi ha. Crec que això, lluny de perjudicar a la nostra festa, l’afavoreix.

En definitiva, per a mi, mentre no es demostre el contrari, els immigrants són persones honrades que venen a guanyar-se el pa, conforme feren mon pare i ma mare. Conec a més d’un immigrant que estan treballant moltes hores al dia per treure la seua família endavant, igual, igual que estan fent molts algemesinecs i algemesinenques. El meu treball com a docent em fa veure que no tenen la vida més fàcil que nosaltres, ni tampoc ho tenen tot de bades. Se’ls ajuda no perquè siguen immigrants, sinó perquè no tenen recursos, però això s’ha fet sempre en aquest Ajuntament i en tots, i no pense que es puga deixar de fer. És evident que han de tenir les seues obligacions i que ningú, immigrant o no, pot pretindre viure tota la vida de l’assistència social, però la solució no és tallar “el grifo” i deixar-los més desprotegits, quan això es fa el que s’estalvia per una banda es paga després per un altra.

Com a polític, doncs, considere que el primer que he de fer és donar la meua anàlisi de la situació, que com veus no és ni molt menys la mateixa que fas tu. Sé perfectament que hi ha altres opcions polítiques que potser compartisquen la teua visió del problema, però no crec que siga realista pensar que anem a parar la immigració amb lleis restrictives o pseudopolicials, ni que siga bo, no ja per als immigrants, sinó per a la societat, el ser insolidaris amb ells. Crec que la millor solució al “problema” –que ja et dic que jo no qualificaria mai així- de la immigració és exactament la mateixa que a la resta de problemes, governar de la millor manera possible. Els problemes que ells tenen no són tan diferents dels que nosaltres tenim, i el que cal és veure la societat com un tot

Sé que la meua resposta és excessivament llarga, però el tema és molt complicat i no es pot ventilar amb quatre frases. A més a més com veuràs la meua intenció es dir-te el que pense, no convèncer-te per a que em votes.  

M’acomiade de tu Jairo, i t’anime a que faces aquesta mateix pregunta a la resta de candidats, ja que jo també tinc curiositat per saber què pensen sobre el tema. Ja em diràs com quedes.

Salutacions.

Josep

]]>
http://josepbermudez.com/242/feed 7
Gestió privada dels serveis públics? http://josepbermudez.com/97 http://josepbermudez.com/97#respond Thu, 20 Jan 2011 18:00:31 +0000 http://josepbermudez.com/?p=97 El dimarts podíem llegir en la versió digital del LEVANTE-EMV unes declaracions del president de la Cambra de Comerç de València on defensa que “la gestión privada permitiría mejorar la eficiencia de los servicios públicos”. Continua dient que la seua afirmació “queda demostrada en la Comunitat, donde la gestión privada de la sanidad pública ha permitido contener el gasto y mantener unos índices elevados de satisfacción entre los usuarios”. És això així? El periodista Miguel Jarra, especialista en temes de salut i ecologia abordà la dèria privatitzadora que s’encetà amb l’hospital de la Ribera. Manlleve un fragment de l’article elaborat per aquest periodista per a la revista “Discovery DSalud” on explica clarament eixa “eficaç gestió privada”:

“El conocido como Hospital de Alzira fue adjudicado a una Unión Temporal de Empresas (UTE Ribera Salud) formada por Adeslas con el 51%, Bancaja y Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) con otro 45 %, ACS Dragados con un 2% y Lubasa con el restante 2%. Éstas construyeron el hospital por 72 millones de euros aunque en un principio se anunció que serían 41. Su explotación duraría diez años pasados los cuales el hospital revertiría al sector público. Pues bien, tras cuatro años de actividad la UTE Ribera Salud reconoció unas pérdidas de 5,24 millones de euros. Entonces la Consejería de Sanidad del gobierno valenciano extinguió el contrato y fue al “rescate” del hospital abonando a la unión de empresas propietaria del complejo sanitario el importe de la inversión realizada. Para lo cual se dedicaron en el presupuesto del año 2003 hasta 43,9 millones de euros. Es decir, a pesar de no figurar en el contrato original ni en el pliego de cláusulas de explotación la Consejería tuvo la desfachatez de dar a la empresa 25,4 millones de euros como “indemnización para cubrir el lucro cesante de los 6 años de explotación que restaban” y otros 43,9 millones de euros por los activos que quedaban por amortizar (quedaba por amortizar el 60%). Con posterioridad el Sindic de Comptes (Tribunal de Cuentas valenciano) censuraría en un informe dicha indemnización.
A continuación la Consejería de Sanidad valenciana convocó un nuevo concurso de gestión sanitaria de la comarca incluyendo esta vez entre lo privatizado la Atención Primaria de la zona (que incluye trece centros de salud) y, de paso, mejorando las condiciones económicas para la empresa adjudicataria (se elevó el pago por persona a 379 euros por habitante y año, y se alargó el periodo de concesión a 15 años prorrogables otros cinco). Casualidades de la vida -o no tanto- la concesión recayó en la misma empresa,UTE Ribera Salud, que había hecho fracasar el primer proyecto de hospital PFI en España. A partir del año 2003, con las nuevas condiciones, los accionistas de Alzira comenzaron a repartir ganancias: 3,1 millones de euros en el 2007 (al cierre de esta edición estaba a punto de darse a conocer el informe de cuentas de 2008 que no hemos podido ver).”

Us recomane llegir tot l’article sobre aquest “model” de gestió de la sanitat encetat en Anglaterra on, per cert, ja l’estan abandonat. Amb la crisi se’ns repeteix mil vegades la  consigna que “la gestió privada és millor que la pública” però això no és així –tot i que tampoc necessàriament la contrària. L’alternativa es dona entre una bona gestió i altra dolenta, no entre privada i pública. Equiparar privat a “bó” i públic a “dolent” és pervers i fal·laç. O és que sovint la gestió de moltes companyies  –pensem en el cas de les telefòniques– no és de vegades pèssima i deficient malgrat ser privada?

València no és cap referent en qualitat de sistema sanitari. Segons l’últim informe del ministeri (pàg. 69) som l’autonomia que menys gasta en sanitat (1140€ per habitant front a 1675 d’Euskadi), i,  tal i com informa el diari PÚBLICO, segons l’informe de 2010 de la Federación de Asociaciones en Defensa de la Sanidad Pública (Fadsp) també tenim “l’honor” d’oferir als ciutadans la pitjor sanitat.  El camí no passa per privatitzar serveis; les dues comunitat que han apostat per això –València i Madrid– tenen els pitjors sistemes de salut. Les que han apostat per millorar els serveis públics (Euskadi, Extremadura, Navarra…), tenen els de millor qualitat -aixó sí, invertint més.

Privatitzar la sanitat serveix per fer negoci amb la nostra salut. No ens deixem embolicar.

Dissortadament a la Ribera ja  arribem tard.

]]>
http://josepbermudez.com/97/feed 0